Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a la premsa

19 de febrer de 2010

Pedra sobre pedra

Fem la Ruta de la Capona, al Pla de Santa Maria, per descobrir l'art de la pedra seca

MARIA J. RAMOS

El Punt [Crònica]

Foto

La ruta està situada a la zona de les Planes. Judit Fernández

Som a l'Alt Camp, a pocs quilòmetres de Valls, la ciutat d'origen de la calçotada, en plena temporada de celebració d'aquestes trobades gastronòmiques, que els veïns del país acostumen a complementar amb una bona passejada. En aquest sentit, la Ruta de la Capona, al Pla de Santa Maria, és una opció excel·lent per fer-la en família: transcorre per camins molt planers, no és massa llarga i, per tant, resulta molt assequible per a la canalla.

Però, sobretot, és una ruta que permet descobrir el paisatge de secà, modelat per generacions de pagesos que, a més, hi han deixat una altra petja: una important concentració de construccions de pedra seca.

SAVIESA POPULAR

Ara fa deu anys, l'Ajuntament del Pla va realitzar un inventari que va recollir prop de 200 edificacions al seu terme municipal. Pedra sobre pedra s'havien aixecat barraques, cossiols, aixoplucs, pous, cisternes, arneres, corrals, marges... Són construccions d'una gran bellesa que, a més, mostren la saviesa d'uns homes que van saber utilitzar allò que la natura els oferia per trobar solucions a problemes quotidians, com ara disposar d'un lloc on aixoplugar-se en cas de mal temps, o recollir aigua de la pluja. En la majoria de casos no queda record de qui va aixecar les construccions, com explica Josep Canela Anglès. Al seu tros hi ha una preciosa barraca, amb una menjadora per a l'animal i amb espais a l'interior destinats a guardar-hi estris i menjar. "Em sembla que en temps del meu besavi ja estava feta. Nosaltres no l'hem hagut d'arreglar mai i dins no t'hi mullaries pas", diu en Josep, que destaca les vuit grans pedres que es van utilitzar per fer la porta d'entrada.

Aquesta barraca es troba vora el camí que mena fins l'aparcament de la Ruta de la Capona. I és que cal estar atents, perquè l'encant d'aquesta ruta no rau només en les construccions senyalitzades, sinó també en tot l'entorn on estan situades: camps d'oliveres, d'ametllers i cereals, esquitxats per petites zones boscoses que encara mostren els estralls de les darreres grans ventades. I camins, com el dels Muntanyesos, que havia estat un dels més utilitzats per transportar la fusta dels boscos de l'interior cap a Valls i Tarragona. I pertot arreu, la presència de l'art de la pedra seca.

CONCENTRACIÓ

De totes les construccions que hi ha al terme, la Ruta de la Capona en senyalitza onze que estan localitzades en vuit parades. En poc més d'un quilòmetre i mig, es mostren alguns dels exemplars més interessants del patrimoni planenc: la ruta es va batejar amb el nom de la Capona, perquè quasi la meitat de les construccions són dins la finca del mateix nom, una de les més grans del terme.

Aquesta concentració de construccions també permet mostrar els diferents usos a què es destinaven: des de situar les arnes de les abelles en la millor posició, fins a recollir aigua a peu de camí per als qui hi transitaven; des d'espais per tancar-hi ramats fins a llocs per guardar-hi les eines.

La senyalització permet fer la ruta a qualsevol visitant, però per descobrir tècniques, usos i entorn, l'Ajuntament ofereix visites guiades i dossiers explicatius de l'itinerari i de les construccions.


PER ARRIBAR-HI

Punt de partida. A la carretera C-73, en direcció al Pont d'Armentera, a la dreta, s'agafa el camí del Corral del Fortuny, senyalitzat amb el nom de la ruta, que porta fins l'aparcament.
Recorregut Uns 2 km. És circular, amb sortida i arribada a l'aparcament, i senyalitzat.
Visites guiades L'empresa Àrea, SCP, en conveni amb l'Ajuntament, ofereix visites guiades. Informació i reserves: tel. 695 18 68 73
mail: area.scp@terra.es

CONSTRUCCIONS
Barraca de l'Era de la Capona. D'una sola estança i cúpula circular.
Barraca Gran de la Capona. De tres estances, una prou gran per tancar-hi un carro.
Cossiol de la Capona. Per a l'aprofitament de l'aigua.
Arneres. Situades en un dels marges de la finca la Capona.
Barraca de l'Augé. La terra sense llaurar mostra la
quantitat de pedra de la zona.
Barraques i cossiol de cal Grauet. Tres construccions a tocar.
Cossiol del Soleta. Espectacular construcció per recollir l'aigua de la pluja
Barraca de les Oliveres. Destaca per la tècnica emprada i la seva bellesa.

ARQUITECTURA AMB PEDRES QUE MOLESTEN

La pedra calcària, tan abundant en aquesta zona, és un problema a l'hora de conrear la terra. Els pagesos, però, van saber-ne treure profit i la van utilitzar per transformar el paisatge, creant, per exemple, marges que aplanen i donen estabilitat als bancals. En la visita, hom pot adonar-se de la perfecció d'una tècnica que permet bastir construccions encaixant pedres, sense cap material que les uneixi. Una tècnica transmesa de pares a fills que s'està perdent.

 

© 2007/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net