Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

10 Agosto 2011

Un petit oasi esculpit en una pedrera

El parc, inaugurat el 1987, acull un gran llac adaptat com a piscina pública

INMA SANTOS

El Periódico [Crónica]

Foto
Foto

(1) Uns nens es banyen davant de l'escultura de Chillida. Guillermo Moliner

A la part més alta del barri de Gracia, a la zona de turons que limiten amb Horta, el Carmel i el parc Güell, es troba el parc de la Creueta del Coll. Amb una superfície de 3,16 hectàrees, aquest particular parc, dissenyat per David Mackay, Oriol Bohigas i Josep Martorell i inaugurat el 1987, trenca contra el flanc sud del turó del Coll, sobre una antiga pedrera. És sens dubte aquest origen el que li confereix caràcter i personalitat. "Penso que en síntesi aquest parc pot servir per aglutinar tots els barris del voltant", augurava amb encert Mackay a la revista Carrer Gran --publicació ja desapareguda-- l'abril del 1983.

El soroll de l'explotació de pedres ja és un ressò llunyà, un record vague en el temps que ha donat pas a un xivarri -sobretot infantil- de jocs i xipollejos d'aigua. I és que, a l'estiu, la principal atracció del parc és un gran estany que es converteix en piscina pública. "De dilluns a divendres vénen nens de diferents casals de Barcelona. El cap de setmana i a les tardes, ve gent del barri i voltants. Bona gent i de fiar", sentencia Concepción Llavería, veïna del Coll.

Passen cinc minuts de les deu del matí i els més matiners ja s'han instal·lat a prop del llac. "S'hi està superbé i es poden llogar piragües", afirma Marc Llorenç, de 9 anys, mentre es prepara per jugar a pales. "Toques", apunta el seu germà Pol, de 6 anys, entre la decepció i l'alleujament. La gran llengua d'aigua -2.700 metres quadrats-- té una altura màxima de 60 centímetres, un aforament de 840 persones i quatre socorristes. "Una tranquil·litat per a pares i avis", sentencia un altre usuari. Cap a la meitat de l'estany, un illot amb palmeres Washingtonia i datileres li donen una sensació d'oasi.

A la immensa plaça de 6.000 metres quadrats que acull aquesta piscina s'hi accedeix des de l'entrada principal (avinguda de la Mare de Déu del Coll/Castellterçol). Allà L'Escultura, un monòlit de ferro alt i esvelt d'Elisworth Kelly, dóna la benvinguda al visitant. Al darrere s'hi estén una esplanada de terra amb una zona de jocs infantils, dues taules de ping-pong i una cistella de bàsquet. Una antesala de la piscina a l'ombra dels plataners, alzines i arbres de l'amor, que convida a relaxar-se i fins i tot a prendre un refresc a la terrasseta del bar.

Sobre la piscina, una graderia permet contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua i descobrir un dels tresors més preats del parc: L'elogi de l'aigua. En un racó al final del llac, l'aigua serveix de mirall a aquesta escultura de Chillida, una original interpretació del mite de Narcís de més de 54 tones, suspesa en l'aire gràcies a quatre resistents cables. Un desafiament a la llei de la gravetat.

Sobre la graderia, alguns vianants fugen del brogit aquàtic, a la recerca de tranquil·litat a l'ombra de les acàcies en dues grans terrasses sortints. "És un bon exemple de parc urbà ben consolidat. La vegetació mediterrània ha agafat a les parets pelades de l'antiga pedrera", analitza Claudia Jiménez, arquitecta paisatgista mexicana, de visita a la ciutat.

Al final del camí, la falda de la pedrera convida els visitants més agosarats a continuar pujant per fer una parada obligada a la zona de pícnic. En aquest punt, cal respirar profundament, deixar-se seduir per l'olor dels baladres i disfrutar de les vistes: la ciutat de Barcelona es rendeix als peus de l'antiga pedrera del Coll.

 

© 2009/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net