Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Información
en la prensa

19 Diciembre 2010

Els jardins de l'antiguitat

La fundació que gestiona el jaciment de Can Modolell recrea un jardí romà amb plantes de l'època L'objectiu és fer més atractiva la visita al clos

LLUÍS MARTÍNEZ

El Punt [Crónica]

Foto

Un grup de nois miren com s'ha de plantar una de les espècies ahir a Can Modolell. LL. M

Els romans van heretar la tradició paisatgística dels grecs. Mentre els plebeus s'havien de conformar amb els jardins públics les famílies més influents, els grans patricis, en tenien de privats dins de casa seva. L'arqueòleg de la Fundació Burriac, David Farell, explica que, a banda de servir per embellir, les dimensions d'aquests espais, que incloïen fonts, escultures i fins i tot animals, denotaven una certa posició social als propietaris. De fet, no s'ha d'oblidar que aquests vergers, que es van començar a posar de moda sobretot a partir del segle I dC, estaven dissenyats per al gaudi dels amos però també de les visites perquè des d'algunes de les estances de la domus, com ara el triclinium o menjador, se'n pogués contemplar una vista agradable.

Amb l'objectiu de fer més atractiva la visita i complementar el discurs històric de Can Modolell, un dels jaciments més importants del Maresme i situats a Cabrera de Mar, ahir es va començar a condicionar un jardí romà a l'entorn del clos, amb les plantes que es creu que hi podien haver. I és que, Can Modolell no era només una vil·la com n'hi ha altres al Maresme, sinó que per la descoberta d'alguns elements, es tractaria d'una construcció important, gairebé de tipus palau, i que els experts consideren que podria haver estat propietat de la casa imperial romana. A més, inclou un santuari consagrat al déu Mitra, d'origen oriental, un fet, d'altra banda, excepcional.

Per esbrinar les espècies que habitualment s'hi plantaven, David Farell explica que, entre altres fonts, s'han fet servir pintures murals de l'antiga Pompeia, però també s'ha fet recerca als textos clàssics antics. La vinya verge, el xiprer, el margalló, el boix baleàric, el romaní, l'espígol, el pericó i el lilà són les plantes triades que ahir es van començar a trasplantar i que es creu que evoquen millor com havien de ser aquests espais. "A banda d'adaptar-se a les espècies del territori, als romans també els agradava portar-ne d'exòtiques, com el lilà, disposar de plantes medicinals i fins i tot per cuinar", apunta Oriol Bassa.

L'arqueòleg David Farell emmarca el condicionament del jardí en la feina que des de fa anys porta a terme la Fundació Burriac, que gestiona el jaciment, per convertir-lo en tot un referent per conèixer de primera mà com era una luxosa vil·la romana imperial, que tenia un espai de culte associat als més alts càrrecs de l'imperi Romà. Malgrat això, Can Modolell encara no s'ha acabat d'excavar del tot. La darrera gran intervenció arqueològica es va fer fa més de deu anys, però se sap que sota terra hi ha més estructures que esperen que algú les desenterri i les interpreti.

 

© 2009/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net