Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a la premsa

8 d'abril de 2017

El jardí ideal, segons Rusiñol

El Museu del Modernisme de Barcelona exposa 41 obres del pintor, algunes d'elles no s'exhibien des de fa més d'un segle

JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS

El País [Crònica]

Foto
Foto
Foto
Foto

(1) Jardí del sortidor del faune, pintat a Mallorca per Rusiñol el 1902. Col·lecció particular. Museu del Modernisme (2) La font de Narcís, d'Aranjuez, pintat el 1906. Col·lecció particular. Museu del Modernisme (3) 'Arquitectura verda', pintada per Rusiñol a Granada el 1898. Museu del Modernisme (4) L'obra inacabada de Rusiñol, feta just abans de morir, el 1931. Museu del Modernisme

Si calgués fer un rànquing dels artistes més polifacètics, entre els més destacats hi hauria, sens dubte, Santiago Rusiñol (Barcelona,1861- Aranjuez, 1931), creador de més d'un centenar de títols teatrals, entre monòlegs, drames i melodrames, teatre líric i sainets, però, sobretot, pintor, ja que va firmar prop d'un miler d'obres, molts retrats però de forma majoritària exteriors i jardins, un gènere al qual va tornar, una vegada i una altra, a la recerca d'un espai de bellesa ideal i que va portar al límit com pocs altres artistes. De totes aquestes obres destaquen les que va recollir en dos àlbums de 1903 i 1914 Jardins d'Espanya, un conjunt de 55 obres creades en ciutats com Granada, on pinta els jardins de l'Alhambra i el Generalife, Madrid, Tarragona, Còrdova, Girona, Sitges, Barcelona i Aranjuez, on hi havia els seus jardins preferits, entre altres llocs. En els àlbums, Rusiñol explicava també les seves teories estètiques sobre el jardí i recollia poemes escrits per a l'ocasió de Juan Ramón Jiménez, Joan Maragall o Joan Alcover. Un llibre d'artista, que malgrat la seva importància, va passar desapercebut, entre d'altres coses pel seu alt cost: 40 pessetes. Molt elevat per a l'època. Els paisatges de Rusiñol van influir en artistes com Picasso, que va pintar escenes que recorden, i molt, les del barceloní.



El Museu del Modernisme de Barcelona ha reunit 41 d'aquests jardins, 13 dels quals van ser inclosos en els àlbums, en una exposició comissariada per Mercedes Palau-Ribes que es podrà veure fins al 9 de juliol. Moltes d'aquestes obres estan en mans de particulars, presideixen el menjador de les seves cases des de fa dècades com La Font vermella. Aigües somortes i Brollador del Faune. Altres pertanyen a les 14 entitats bancàries, administracions com la Generalitat i museus que els han prestat per a l'ocasió. De moltes de les obres només es tenia constància per les imatges reproduïdes en els àlbums però no s'havien vist mai. “A més de visualitzar aquestes gairebé inèdites obres, ens agradaria que apareguessin unes altres no localitzades, entre elles les 22 de la sèrie en parador ignorat”, rebla la comissària.



“Rusiñol buscava sempre la bellesa del jardí, no es limitava a copiar-lo, intentava captar la seva ànima, i idealitzar-lo”, va explicar Palau-Ribes. Els seus paisatges romàntics, poètics i misteriosos, no estan habitats, però “l'home està, perquè sempre pinta naturalesa alterada, li interessa la petjada que deixa l'home i el pas del temps”, explica l'experta que ha codirigit l'elaboració del catàleg raonat de l'artista. “En els meus paisatges es pot parlar de tots els temes relacionats amb la vida i la mort. Posa't davant dels meus quadres i deixa que et parlin”, deia l'artista. Com a Flors Blaves, on apareix un camí que comença amb flors blanques que continua amb tanques i arbres, algun sec i que acaba en una espècie de porta difuminada.



El recorregut per aquestes impressionants i coloristes obres, reunides per commemorar els set anys d'obertura del museu, es completa amb material original, com quatre exemplars dels àlbums, publicacions literàries, la càmera fotogràfica que utilitzava Rusiñol en els seus viatges, correspondència amb amics com Joan Alcover i Manuel de Falla i la partitura original de la suite Nit als Jardins d'Espanya, una peça influïda, sens dubte, per les obres de Rusiñol. També retalls de premsa i revistes i una invitació de la Sala Parés del 30 d'octubre del 1900 per assistir a la inauguració de la mostra Jardins d'Espanya amb les 32 obres que un any abans s'havien vist a París, a la galeria Art Nouveau en la seva única exposició individual que va fer a la capital francesa, que va tenir un gran acolliment de premsa i públic.



El 13 de juny del 1931, Rusiñol, quan tenia 70 anys, estava a Aranjuez, i al costat dels jardins que tant havia dibuixat va dir: “Porteu-me el quadre i la paleta”, i minuts després va morir. L'obra, un jardí d'aquesta ciutat, com no podia ser d'altra manera, format per quatre columnes sobre un fons verd va quedar sense acabar. És Obra inacabada pòstuma, encara que al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el museu on la van dipositar els descendents de l'artista el 2007 apareix catalogada com a Paisatge. Aranjuez (obra inacabada) es pot veure a l'exposició, com a epíleg. El MNAC l'ha cedit amb L'embarcador, també pintat a Aranjuez el 1911.


 

© 2009/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net