Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a la premsa

4 de gener de 2012

Jardí burgès per als obrers d'una fàbrica

VEGA S. SÁNCHEZ

El periódico [Crònica]

Foto

Oasi urbà 8 Interior del jardí dels Drets Humans. Álvaro monge

"Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres". Si es baixa per la rampa situada a la meitat del carrer de Jane Addams, a l'esquerra hi ha un pal de llum amb aquest article, el primer dels 30 que componen la Declaració dels Drets Humans. 29 més com aquest es distribueixen de manera aleatòria pels més de 12.000 metres quadrats que componen el jardí dels Drets Humans, inaugurat el 2007. Però és potser aquest primer article el que uneix l'origen d'aquest jardí. Quan el 1960 la senyora Van der Harst, holandesa i esposa del llavors president de l'antiga fàbrica de Lámparas Z de Philips, va decidir crear un espai d'oci i esbarjo perquè els treballadors del seu marit poguessin descansar i reunir-se amb la seva família, ho va fer utilitzant els seus dots de paisatgista i bon gust, perquè els obrers de la fàbrica es comportessin "fraternalment els uns amb els altres", com diu l'article. Avui, després de la remodelació, el jardí, a l'interior de l'illa de l'antiga fàbrica Philips, està envoltat dels antics edificis industrials d'abans, reconvertits en equipaments públics.

La senyora Van der Harst "va ser la que es va dedicar a fer el jardí, hi va portar diferents espècies d'arbres i plantes de diferents zones del món", comenta Antonio Guillén, responsable de la Unió d'Entitats de la Marina Zona Franca. El que més sorprèn d'aquest jardí públic és, per tant, la variada vegetació que conté: més de 60 espècies que van des d'un ombú australià fins a un cactus gegant originari de l'Amèrica del Sud, passant per un roure australià d'uns 30 metres d'alt, un dels exemplars més grans i antics que hi ha a la ciutat.

La diversitat del jardí s'ha conservat en perfecte estat perquè, segurament, va estar tancat al públic molts anys, des de finals dels anys 90 fins a la seva reobertura, el 2007. Això va fer que les espècies vegetals que la senyora Van der Harst va recopilar dels cinc continents al llarg dels seus múltiples viatges creixessin de manera natural, i que el terra del jardí sigui molt més ric, ja que es va generar un adob natural. I és per això perquè és necessari "mantenir-lo en condicions òptimes, perquè hi ha espècies que no es poden trobar en altres parts de Barcelona", assegura Guillén.

Els treballadors de la fàbrica de Lámparas Z de Philips feien ús del jardí durant els descansos, i fins i tot anaven amb la seva família a passar els diumenges, igual que feia el matrimoni Van der Harst. L'espai convidava al descans, perquè, a més de les espècies vegetals, la senyora Van der Harst hi va projectar un llac amb peixos i una pista de patinatge.

Avui dia, l'Illa Philps -com es coneix el conjunt de la zona- alberga el Graner Illa Philips (reconvertit en centre de creació de dansa), la biblioteca Francesc Candel, el CAP de la Marina i l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, a més d'un bar amb una terrassa al jardí. Però el que sens dubte imprimeix caràcter a la zona és el jardí i "les plaques il·luminades a la nit dels diferents articles dels Drets Humans", indica Guillén que, juntament amb l'"originalitat de la vegetació", fan d'aquest un enclavament únic per mantenir l'esperit amb què va ser creat: una zona de descans on la gent del barri pot passejar per les restes dels camins fets de pedres i arribar així a cada racó del jardí.

 

© 2009/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net