Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a Internet

Jardins històrics de l'Estat Espanyol

Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics de l'Estat espanyol considerats com a béns integrants del patrimoni nacional.

A l'Estat espanyol, la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, inclou, dins de les seves figures de màxima protecció anomenades Bien de Interés Cultural (BIC), la categoria de "Jardí Històric". El següent llistat inclou espais catalogats amb aquesta figura i també alguns jardins que, malgrat la seva rellevància no posseeixen la deguda protecció.

Finalment, cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, altres jardins que no poden consultar-se en un web.

Espanya

ANDALUSIA

Jardín anexo al Palacio del Rey Moro (Ronda, Màlaga)

Web de l'Ajuntament de Ronda amb informació bàsica orientada al turisme. El palau del Rey Moro i els seus jardins foren declarats BIC el 1943. Destaca per la seva disposició en terrasses amb la presència constant d'aigua en fonts i canals i pels camins enrajolats amb mosaics àrabs característics.

Jardín Botánico Histórico de La Concepción (Màlaga)

Informació detallada, fotografies i dades sobre les espècies que s'hi poden trobar. El jardí botànic fou creat durant el segon terç del segle XIX i catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric i artístic el 1943. Aquest jardí constitueix un dels millors mostraris de la flora de las regions càlides del planeta que poden veure's a Estat espanyol.

Jardín de El Carmen de los Mártires (Granada)

Web de l'Ajuntament de Granada amb informació històrica detallada. El jardí és d'estil mixt però d'origen islàmic, té unes excepcionals perspectives sobre la ciutat i fou catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric el 1943.

Jardín de la Casa de Pilatos (Sevilla)

Web de la fundació privada Casa Ducal de Medinaceli, ens que gestiona l'immoble i els seus jardins, amb informació bàsica. Els jardins foren catalogats com a patrimoni nacional el 1982. Destaquen per la seva estructura geomètrica i el fet que són resseguits per una xarxa de camins que voregen cada un dels jardins.

Jardín de Moratalla (Hornachuelos, Còrdova)

Web de l'Ajuntament de Còrdova amb informació detallda on es descriuen els monuments i jardins de la zona. La zona del palau de Moratalla remunta els seus orígens a l'època musulmana. Els jardins d'aquest palau són d'estil versallesc i foren catalogats com a BIC el 1983.

Jardín del Conjunto del Generalife (Granada)

Web del Patronato de la Alhambra y el Generalife, depenent de la Conselleria de cultura de la Junta d'Andalusia, amb informació detallada i que permet una visita virtual. El conjunt monumental recull el llegat dels períodes musulmà, renaixentista i romàntic i fou declarat Monument Nacional el 1870. Els jardins àrabs foren protegits el 1943 catalogant-los com a BIC en la categoria de Jardí Històric.

Jardín del Palacio de las Rejas de Don Gome (Còrdova)

Breu informació del jardí i de cadascun dels 12 patis que formen part del palau. El palau i els jardins de las Rejas de Don Gome (o palacio de Viana) són BIC en la categoria de Monument i Jardí Històric des de 1983.

Jardín Histórico de las Delicias de Arjona (Sevilla)

El disseny del jardí data de principis del segle XIX i fou un dels primers parcs públics de la ciutat de Sevilla. Es troba al marge del riu Guadalquivir.

Jardines de Murillo (Sevilla)

Els jardins són un dels espais de major interès històric de la ciutat sevillana. Amb les seves fonts i seients de totxanes i rajoles, i amb les seves petites glorietes, representa un típic exemple del pur jardí andalús.

Jardines del Salón y la Bomba (Granada)

Web de l'Ajuntament de Granada amb informació detallada i un mapa interactiu amb la ubicació de cada arbre i la seva fitxa. Els jardins van anar configurant-se al llarg del segle XIX amb successives reformes i ampliacions situades al marge del riu Genil. Està catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric.

Parque de Maria Cristina (Algessires, Cadis)

Informació bàsica de la província de Càdis orientada al turisme. L'origen d'aquest indret es remunta a la primera meitat del segle XIX quan el gobernador militar decidí habilitar una zona pel passeig i l'embelliment de la ciutat.

Parque de Maria Luisa (Sevilla)

El parc de María Luisa és el parc de Sevilla per excel·lència, un jardí amb reminiscències romàntiques però de disseny clarament andalús. El seu creador va ser el paisatgista francès J.C.N. Forestier amb motiu de l'Exposició Iberoamericana celebrada el 1929. Està catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric.

Parque Genovés (Cadis)

Informació bàsica de la província de Cadis orientada al turisme. Els orígens d'aquest parc cal situar-los a finals del segle XVIII, en un espai entre muralles conegut popularment com a Paseo del Perejil. El disseny definitiu va ser obra de Eduardo Genovés, que el va convertir en un parc vuitcentista de gran interès botànic amb moltes similituds amb el de la Ciutadella de Barcelona. Es va inaugurar el 1892 amb el llac i la cascada inclosos en el projecte original.

Patio de los Naranjos de la Mezquita de Córdoba (Còrdova)

Web de l'Institut Cervantes amb informació detallada sobre els jardins andalusins, fotografies i documentació d'interès sobre el tema. La presència de jardins dins dels patis de les mesquites d'Al·làndalus té el seu orígen a la mesquita de Còrdova. Els jardins de la mesquita de Còrdova es consideren els més antics d'Europa, el seu origen es remunta al segle VIII. Les plantacions successives al llarg dels segles fan que el jardí posseeixi una gran quantitat de tarongers, xipresos, cinamoms i palmeres.

Reales Alcázares de Sevilla (Sevilla)

Informació detallada i visita virtual. Els Reales Alcázares de Sevilla han tingut una llarga evolució històrica i des de fa poc s'ha constituït el Patronat per tal de difondre'ls i promoure'n la valorització. Els jardins, també anomenats jardins de Catalina de Ribera, són d'estil àrab-andalús i foren catalogats com a BIC el 2002.

ARAGÓ

Monasterio de Piedra (Nuévalos, Saragossa)

Informació molt detallada i visita virtual. El monestir fou declarat Monument històric i artístic nacional el 1983. L'entorn del monestir va ser modificat a partir del 1840 amb plantacions, adequant camins i passeigs. Destaquen els llacs, grutes i altres elements relacionats amb l'aigua. El parc està protegit sota les figura de Paisatge pintoresc des del 1945.

ASTÚRIES

Jardines de la Fundación Evaristo Valle (Somió, Gijón)

Informació detallada i fotografies interessants. Aquests jardins van adquirir la gran part de la seva imatge actual gràcies al vicecònsul d'Anglaterra a Gijón, que va comprar la finca el 1885. Posteriorment es van introduir algunes modificacions d'estil contemporani, però continua conservant part dels elements decoratius i ornamentals de principis del segle XX.

Jardines de la Fundación Selgas-Fagalde (Cudillero)

Informació detallada i catàleg fotogràfic molt complet. Es tracta d'una gran finca amb grans edificacions i jardins. La pàgina inclou un recorregut descriptiu sobre la vegetació i aspectes formals de cada jardí de la finca: un jardí d'inspiració francesa, un d'italià i un altre anglès. Destaca un hivernacle de ferro i vidre de cos central i dos laterals tipus victorià.

Parque de San Francisco (Oviedo)

És el parc públic més important de la ciutat, situat en ple centre d'Oviedo. El seu origen es remunta al segle XIX, quan va construir-se amb vocació de parc públic, a partir de la transformació dels terrenys del convent de San Francisco. Hi destaca la presència de castanyers, plataners i roures.

CANTÀBRIA

Casa Palacio del Marquès de Manzanedo y jardín (Santoña)

Web del Diario Montañés amb informació bàsica sobre el complex arquitectònic i històric. La casa palau del Marquès de Manzanedo es va catalogar com a Monument històric el 1992, i s'hi va incloure el jardí. Es tracta d'una de les mansions neoclàssiques més conegudes i admirades de la zona i fou aixecada al segle XIX.

Jardín de la Finca de la Sociedad Anónima 'Puente de San Miguel' (Reocín)

Web del Diario Montanés amb informació bàsica sobre el complex arquitectònic i històric. La finca fou protegida, sota la categoria de Jardí Històric, el 1986. El jardí deu el seu naixement a l'interès per la botànica que sempre tingué Marcelino Sanz de Santuola, més conegut per ser el descobridor de les pintures rupestres de la cova d'Altamira.

Jardín de los Ocharan (Castro Urdiales)

Web del Diario Montanés amb informació bàsica sobre el complex arquitectònic i històric. El jardí s'inclou al conjunt més ampli del Palauet i el Castell-Obsevatori de Castro Urdiales, que fou declarat BIC el 1985 en la categoria de Jardí Històric. Les construccions i els jardins son d'inspiració neomudeixar i neogòtica i conformen un conjunt molt interessant.

Jardín del Palacio de Comillas (Comillas)

Web del Diario Montañés amb informació bàsica sobre el complex arquitectònic i històric que conforma la villa. D'entre els nombrosos elements de la Villa de Comillas, el 1983 es protegí el jardí, catalogant-lo com a Jardí Històric.

CASTELLA I LLEÓ

Coto de Nuestra Señora del Carmen (o Jardín del Conde de Trespalacios)

El Coto de Nuestra Señora del Carmen és un jardí històric pròxim a la Calzada Romana de la Vía de la Plata declarat històric per la Resolució de la Conjería de Cultura i la Junta de Castilla i León del 19 de desembre de 2005; BOE del 21 de gener de 2006. Aquest Coto va ser promogut pel comte de Trespalacios. És un projecte fonamentalment paisatgista de l’arquitecte Tomas Veyrant finalitzat el 1910 i d’influència valenciana.

Jardín Histórico El Bosque de Béjar (Béjar, Salamanca)

Web privada d'informació sobre el municipi i l'àrea d'influència. Els jardins, d'estil renaixentista, pertanyen a la finca coneguda com El Bosque, un parc construït el segle XVI en un paratge amb aigües abundants, situat a les afores del municpi, amb la finalitat d'esdevenir un bosc reservat per a la caça. Destaquen els seus arbres centenaris i els impressionants jocs d'aigua. Fou declarat Jardí Artístic per Decret d'11 de gener de 1946 i BIC en la categoria de Jardí Històric el 1985.

GALÍCIA

Alameda e Carballeira de Santa Susana (Santiago de Compostela, La Corunya)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí, de 8 ha, es troba al centre mateix de la població, i es distingeix per la presència de grans magnòlies amb més de 130 anys. Destaquen també escales, bancs, fonts i altres elements ornamentals antics i les construccions modernistes del seu interior.

Arboreto de Lourizán (Pontevedra)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí depèn del Centro de Investigaciones Ambientales y Forestales de Lourizán, i és un jardí històric amb elements del segle XVII.

Jardines del Pazo de Soutomaior (Pontevedra)

Web de l'Ajuntament de Soutomaior amb informació detallada i on es pot realitzar una petita visita virtual d'aquests jardins. És potser la instal·lació que conté la major col·lecció de camèlies de Galicia. L'origen del parc i dels jardins es deu a l'establiment del Marquesos de la Vega de Armijo en el castell de la seva residència d'estiu als vols de 1870, però al seu interior hi ha exemplars de castanyers datats amb més de 800 anys.

Parque de Castrelos e Xardíns de Quiñones de León (Vigo, Pontevedra)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Es tracta d'un gran jardí de més de 24 ha on s'ubica el pazo de Quiñones de León, actual museu d'arqueologia i pinacoteca. El jardí conserva arbres centenaris i manté una estructura dividida en diferents sectors: l'accés, la rosaleda, el jardí francès, el jardí anglès i el bosc. Va ser declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1955.

Parque do Pasatempo (Betanzos, La Corunya)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Aquest parc va ser obra d'uns rics indians, en un singular exemple d'intent de dotar la població segons la idea de "jardí de caràcter enciclopèdic", d'uns recursos sanitaris, educatius i culturals que no tenia a finals del segle XIX. Fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1981.

Parque e Carballeira de Caldas de Reis (Caldas de Reis, Pontevedra)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El parc fou declarat lloc històric d'interès cultural el 1962, es situa a la riba del riu Umia i destaca pel seu ús social, sobretot en dies de bonança. D'altra banda, el municipi destaca per l'aprofitament de surgències d'aigua, que emanen a més de 35º.

Pazo de La Saleta (Meis, Pontevedra)

Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Espanyola de la Camèlia. El jardí històric és de tipus anglès i es caracteritza per contenir una gran varietat d'espècies arbòries i ornamentals. El nombre de camèlies que s'hi pot trobar és molt gran. Destaca la tasca científica de catalogació botànica. El pazo està catalogat com a conjunt històric i artístic.

Pazo de Oca (Estrada, Pontevedra)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El pazo i els seus jardins foren declarats Monument històric artístic, i actualment es poden visitar. Destaca la presència de dos estanys i una illeta en forma de barca esculpida en pedra.

Pazo de Rubianes (Vilagarcia de Arousa, Pontevedra)

Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Espanyola de la Camèlia. Aquest és un dels jardins gallecs que mantenen importants col·leccions de camèlies. Els seus orígens daten del segle XVIII i durant la segona meitat del segle XIX el jardiner francès Martín Dorgambide planifica la vegetació del jardí, el bosc i els camps de conreu. Finalment, l'any 1930 s'hi construeix un jardí geomètric.

Pazo de Santa Cruz de Ribadulla (Ulla, Pontevedra)

Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Española de la Camèlia. Destaca la col·lecció de camèlies d'aquest jardí, ja que està formada per més de cinc-centes varietats diferents i el seu origen és del segle XIX. Fou declarat Monument històric i artístic.

Xardín de la Villa de Padrón (La Corunya)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1946. La localitat a la qual pertany ja era coneguda al segle XVI pels seus fruits (pebrots del Padró) i jardins. El jardí segueix una línia afrancesada, però des dels seus inicis va seguir una orientació botànica-artística.

Xardín de San Carlos (La Corunya)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí en qüestió és d'estil romàntic, i fou construït en el què havia estat un dels punts defensius de la ciutat. Disposa d'unes magnífiques panoràmiques de la ria i la ciutat. Fou declarat BIC en la categoria de conjunt històric i artístic així com a Jardí Històric d'interès cultural el 1944.

Xardíns do Pazo de Mariñán (Bergondo, La Corunya)

Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El complex és un conjunt històric i artístic d'època barroca i neoclàssica (segles XVII i XVIII). Destaquen els nombrosos espais d'interès dins el mateix jardí, des de zones hortícoles als roserars, passant per les zones amb flora exòtica o l'innovador racó de la paraula on, al peu de cada arbre, hi ha un missatge d'un il·lustre visitant, la majoria poetes.

ILLES BALEARS

Jardí de l'Alfabia (Bunyola, Mallorca)

Web privat dels jardins i la casa d'Alfabia amb informació detallada i fotografies. Els jardins estan situats a la serra de Tramuntana mallorquina, en un paratge ja escollit pels àrabs al segle XIV i tenen, juntament amb la casa, un fort caràcter monumental. En destaquen els jocs d'aigües, d'origen renaixentista. El jardí fou catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric el 1954.

Jardí de la Granja de Fortuny (Esporlas, Mallorca)

Web privada de la família Seguí, propietària de la finca, amb informació detallada amb una finalitat turística i un extens ventall de fotografies. Finca d'estil senyorial i rústica. El jardí fou catalogat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1980.

Jardí de Raixa (Bunyola, Mallorca)

Web privat multitemàtic de l'illa de Mallorca amb informació bàsica. Aquest jardí, situat al peu de la Serra de Tramuntana fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1980. Actualment, és la seu de l'ens de parcs naturals de les Balears. Es considera un dels jardins més bonics de l'illa de Mallorca. El seu origen es remunta a l'època de les possessions àrabs.

ILLES CANÀRIES

Jardín de Aclimatación de la Orotava (Orotava, Santa Cruz de Tenerife)

Web de l'Instituto Canario de Investigaciones Agrarias (Govern de Canàries) amb informació sobre el jardí. Aquest jardí fou catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric el 1994. Destaca la seva col·lecció de plantes tropicals i subtropicals de valor econòmic i ornamental, com les palmeres.

Jardín de Cactus (Teguise, Las Palmas)

Web del Cabildo de Lanzarote amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí fou projectat per César Manrique, i fou construït sobre una antiga cantera d'extracció de cendres volcàniques. Acull més de mil quatre-centes espècies de cactus d'arreu del món.

Jardín Histórico Jameos del Agua (Haria, Las Palmas)

Web del Cabildo de Lanzarote amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí fou concebut per César Manrique el 1966. Un jameo és la part d'un tub volcànic del qual se'n ha enfonsat el sostre i on ha quedat un forat circular obert a la llum. Dos orificis d'aquest tipus són la base per a la construcció del complex, on hi ha un auditori, restaurant, piscines, llacs d'aigües cristal·lines i un museu dels volcans. Aquest jardí està catalogat com a BIC des del 1998 en la categoria de Jardí Històric.

Parque del Drago (Icod de los Vinos, Santa Cruz de Tenerife)

Web del departament de turisme de Tenerife amb informació bàsica. El Jardí té l'enorme interès que genera el drago d'Icod de los Vinos, arbre de característiques peculiars. De fet s'hi troba el drago més vell que es coneix, fa 18 metres d'alçada i té més de tres-centes branques principals. El jardí està catalogat com a BIC en la categoria de jardí històric des del 1990.

MADRID

Jardín de la Quinta en El Pardo (Madrid)

Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica. Els jardins foren protegits el 1934 i destaquen per la seva diversitat d'elements en tots els sentits: monuments, fonts, estanys i grutes.

Jardín de Sabatini y del Campo del Moro del Palacio Real (Madrid)

Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica molt ben ordenada. El jardí del Palau Reial, amb caràcter monumental, és d'estil paisatgista anglès amb un fort caràcter romàntic. La imatge actual correspon a una restauració que es feu el 1890, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg. És catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric.

Jardín del Capricho. La Alameda de Osuna (Madrid)

Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica. És un jardí de tipus històric i artístic del segle XVIII i està catalogat des de l'any 1934.

Jardines de Aranjuez (Aranjuez, Madrid)

Descripció detallada i nombroses imatges sobre els diferents jardins històrics i palaus presents a la vila d'Aranjuez. Entre ells destaquen el Jardín de la Isla, el Jardín del Príncipe i el Jardín de Isabel II, tots ells catalogats com a BIC en la categoria de Jardí Històric des del 1931. Els paratges d'Aranjuez també han estat catalogats per la UNESCO, que els ha considerat Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat.

Parque del Retiro (Madrid)

Web de l'empresa de promoció municipal de Madrid amb informació detallada i completa, amb dades pràctiques, història, i un mapa interactiu amb una ruta de visita des d'on es pot accedir a un comentari i fotografia de cada un dels elements del parc. Els orígens del Retiro com a jardí es remunten a 1631, data de la seva inauguració com a lloc de descans de la monarquia. Dins el parc s'hi pot trobar un arbre plantat el 1633. Està catalogat com BIC dins de la categoria de Jardí Històric.

Real Jardín Botánico (Madrid)

Web del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb informació molt detallada tant de caràcter divulgatiu com científica. Al jardí hi destaquen les col·leccions d'espècies vegetals del desert, de climes temperats i del tròpic i un hivernacle amb plantes tropicals i aquàtiques. L'espai gaudeix, des de 1942, de dues figures de protecció com a BIC, la primera com a Jardí Històric per la part botànica i l'altre com a Monument històric, per l'edifici.

PAÍS BASC

Parque de Cristina Enea (Sant Sebastià)

Web privat sobre el municipi de Sant Sebastià amb informació bàsica. El parc fou construït i dissenyat per Pierre Duccase com a espai d'oci d'una família aristocràtica, que el va cedir a la ciutat el 1918. Avui és el parc més gran de Donosti i destaca el seu turó central amb multitud d'espècies d'arbres i flors, així com un recinte amb diversos animals, com paons reials i cérvols. Hi podem trobar també un recinte destinat a l'educació ambiental.

Parque de Doña Casilda (Bilbao)

Web de l'entitat BilbaoTurismo (Ajuntament de Bilbao) amb informació bàsica i accés a la fitxa de la resta de parcs de la ciutat. Aquest parc d'estil romàntic va ser construït el 1907 per l'arquitecte Ricardo Bastida. El parc s'ha anat renovant i cada cop inclou més elements. Actualment, el parc està en procés d'ampliació per unir-se a la zona d'Abandoibarra.

PAÍS VALENCIÀ

Conjunt del Palmerar d'Elx, inclòs El Jardí-Huerto del Cura (Elx, Alacant)

Informació detallada i orientada parcialment al turisme. El jardí és famós per la presència de la palmera imperial (de més de 160 anys amb forma de canelobre de més de vuit braços). L'indret també presenta interès per l'enorme diversitat de palmeres presents. Fou declarat Jardí Històric el 1943, i la UNESCO l'ha inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat, per representar un patrimoni viu d'Al-Andalus, al nostre país. També està declarat com a jardí artístic nacional.

Jardí Botànic de la Universitat de València (València)

Informació molt detallada i diversa en els àmbits històric, botànic i cultural. El jardí va ser fundat el 1567 i estava lligat originàriament als estudis de medicina. Destaca la gran col·lecció de plantes medicinals. Està catalogat com a Jardí Històric.

Jardí de Monforte (València)

Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. Es tracta d'uns jardins d'estil neoclàssic, situats a la ciutat de València. Els jardins foren declarats BIC en la categoria de Jardí Històric el 1941.

Jardí de Santos (Penàguila, Alacant)

Web de l'Ajuntament de Penàguila amb informació bàsica orientada al turisme. Es tracta d'un jardí de la segona meitat del segle XIX d'estil vuitcentista amb laberint, estany i escultures clàssiques. La pàgina permet arribar a un fulletó explicatiu del jardí, en format pdf, per imprimir-lo.

Jardins del Real. Jardins de Vivers (València)

Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. Els jardins es situen a la zona del què havia estat l'alcassaba de la ciutat. En el segle XV ja comptaven amb una important col·lecció zoològica i són precedent de l'actual parc zoològic que es troba instal·lat als mateixos vivers municipals. Des de 1903 els terrenys s'utilitzen com a zona de planter i viver d'arbres, i també com a jardí d'aclimatació de plantes tropicals.

Palauet i Jardí d'Ayora (València)

Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. El jardí presenta tocs romàntics i fou creat per acompanyar un palauet modernista edificat el 1900. L'Ajuntament de València començà a condicionar-lo el 1976 i actualment el manté la Fundació Pública Municipal de Parcs i Jardins Singulars. Fou catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric el 1982.



TORNAR A DALT

Mapa dels jardins històrics de Catalunya


 

© 2009/2019 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net