Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informació
a Internet

Jardins històrics de Catalunya

Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics de Catalunya considerats com a béns integrants del patrimoni nacional.

A Catalunya, la Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, defineix els elements més importants del patrimoni català amb el nom de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i d'entre aquests distingeix la categoria de "Jardí Històric", reservada als jardins més valuosos. A banda d'aquests béns catalogats com a BCIN, existeix també la figura de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), que inclou aquells altres béns que, tot i la seva rellevància, no reuneixen totes les condicions per ser d'interès nacional. El següent llistat inclou espais catalogats amb aquestes figures i també alguns altres jardins que, malgrat la seva rellevància no posseeixen la deguda protecció.

Finalment, cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, jardins que no poden consultar-se en un web.

Catalunya

El jardí històric de Can Solei-Ca l'Arnús (Badalona)

Web de l'Ajuntament de Badalona amb secció per l'àrea de Medi Ambient on es tracta la temàtica de parcs i jardins. Hi ha un enllaç amb la relació d'arbres del parc. El parc destaca pel seu estil romàntic, la flora olorosa i les diverses zones amb aigua que hi podem trobar.

El Turó Park

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. L'origen d'aquests jardins és un antic parc d'atraccions que va funcionar fins a finals dels anys vint del segle XX. L'aleshores director del servei de parcs de Barcelona, Nicolau M. Rubió i Tudurí, el va reformar i adaptar com a parc públic adaptant elements del model anglosaxó.

Els Camps Elisis (Lleida)

Web de l'Ajuntament de Lleida amb una breu descripció dels espais naturals de la ciutat. Es tracta d'un parc urbà construït als llarg dels segle XIX i XX, que està dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté també un palau de vidre on s'hi celebren esdeveniments i la denominada Font de la Sirena.

Els jardins de Can Castelló

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Aquests jardins van ser creats al voltant de la casa pairal del doctor Josep Castelló. Malgrat ser un espai domèstic i recollit, presenta una gran varietat d'espècies amb exemplars de grans dimensions.

Jardí Botànic de Cap Roig (Mont-ras i Palafrugell)

Web de l'Obra Social de la Caixa amb informació molt detallada. Els orígens del castell i el jardí es remunten al 1927, quan el matrimoni Woevodsky va decidir instal·lar-se en aquest paradisíac indret de la Costa Brava i comptà amb el treball d'enjardinament realitzat per Dorothy Webster, aristòcrata anglesa i decoradora. Es troba situat en un punt excepcional de la Costa Brava que permet sostenir una gran varietat de flora mediterrània, exòtica, tropical i subtropical. Els jardins foren catalogats com a BCIL el 1972.

Jardí Botànic Històric de Barcelona (Barcelona)

Un petit tresor de la jardineria barcelonina, s'amaga dins de dos clots procedents d'antigues pedreres al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Jardí Botànic Marimurtra (Blanes)

Lloc web de la Fundació Carl Faust amb informació molt completa. Presenta una visita virtual als jardins i explica la flora de les tres zones climàtiques que componen el Jardí. S'hi donen dades del seu centre de recerca en biologia molecular, de la seva activitat en conservació de la biodiversitat vegetal i de força enllaços relacionats amb la botànica. El jardí botànic va ser iniciat cap a 1921 per l'empresari alemany Carl Faust i des de 1951 n'és propietària i gestora una fundació privada. Es troba situat en els primers penya-segats de la Costa Brava i, en una extensió de 4 ha, s'hi poden contemplar unes 3.000 espècies, la majoria exòtiques. Fou catalogat com a BCIN en la categoria de Jardí Històric el 1995 i està considerat com un dels jardins més importants d'Europa des del punt de vista paisatgístic.

Jardí de les Pesqueres i els Passeigs (Banyoles)

Web de l'Ajuntament de Banyoles amb informació orientada al turisme. Les pesqueres són petites construccions del segle XIX impulsades per la burgesia per tal de pescar a la riba de l'Estany de la ciutat de Banyoles. A redós d'aquestes petites construccions, s'hi troben els jardins catalogats com a BCIN en la categoria de Jardí Històric el 1997.

Jardins de Ca l'Artigas (La Pobla de Lillet)

Web de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet amb informació bàsica. Els jardins foren concebuts inicialment per Antoni Gaudí i construïts posteriorment per alguns dels treballadors que havien realitzat les obres del Parc Güell. Hi destaquen de forma peculiar les nombroses baranes, parterres de flors amb alicatats de trencadís, l'enllumenat elèctric, una cascada artificial, els testos i columnes.

Jardins de Can Sentmenat (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfics. Es tracta d'un jardí clàssic testimoni dels jardins senyorívols que va crear l'aristocràcia catalana a finals del segle XIX. Amb una vegetació exuberant i molts arbres i palmeres centenaris, conserva diferents elements destacables com els parterres de broderie de la terrassa principal, o la cascada i l'estany circular de pedra que precedeixen la zona boscosa.

Jardins de La Tamarita (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Els jardins, amb font, estany, glorieta i escultures són producte de la intervenció de l'arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí. L'edifici principal data de 1919. Els jardins estan catalogats com a BCIL en la categoria de Jardí Històric.

Jardins de la Universitat de Barcelona (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Es centra en el jardí romàntic enclaustrat dintre del recinte de la universitat que en primera instància fou pensat com a jardí botànic. Està catalogat com a un BCIL en la categoria de Jardí Històric.

Jardins de Santa Clotilde (Lloret de Mar)

Web de l'ens Lloret Turisme amb informació detallada orientada al turisme. Es tracta d'un jardí d'esperit noucentista de 1919, atribuït a Nicolau Rubió i Tudurí. Destaca la seva situació al capdamunt d'un penya-segat i la seva estructura en forma de terrasses, escales i camins. Estan catalogats com a BCIN en la categoria de Jardí Històric.

Jardins del Palau de les Heures (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El projecte d'aquest palau i jardins, de l'arquitecte August Font, van finalitzar l'any 1895, però es van obrir al públic el 1999. Són uns jardins de composició geomètrica, estructurats en successives terrasses amb parterres, caminals i estanys. Destaquen les altes palmeres, les grans magnòlies i els enormes castanyers d'Índia.

Jardins del Palau de Pedralbes (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. L'origen del palau i dels jardins es deu a una cessió l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, per convertir el conjunt en una residència per la família reial. Nicolau M. Rubió i Tudurí, llavors director de Parcs i Jardins, va ser l'encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents en els jardins que avui coneixem.

Jardins del Palau Falguera (Sant Feliu de Llobregat)

Web de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb una fitxa bàsica i un enllaç amb fotografies. El palau Falguera i els seus jardins daten del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau, amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat.

Jardins Laribal a Montjuïc (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Els jardins de Laribal constituixen el nucli original del Parc de Montjuïc i ocupen l'antiga finca de Josep de Laribal, que posseia uns jardins d'estil romàntic, tant característic del tombant dels segeles XIX i XX. Els jardins van ser inaugurats el 1922, tenen 3 ha i estan catalogats com a BCIL en la categoria de Jardí Històric.

Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Informació bàsica sobre els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les informacions sobre el parc són les bàsiques, però permet accedir amb diferents enllaços a la seva guia i plànol. Destaca el passeig de les palmeres i el seu caràcter urbà i públic.

Parc de Can Vidalet (L'Hospitalet de Llobregat)

Informació bàsica sobre els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un jardí que originàriament formava part d'una antiga residència d'estiu de mitjans del segle XIX, que encara manté elements originals. El seu llac és l'element més popular i emblemàtic.

Parc de la Ciutadella (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El Parc de la Ciutadella està catalogat com a bé cultural des de 1952 i és l'únic jardí històric de la ciutat amb aquesta categoria. Fou projectat el 1872 pel mestre d'obres Josep Fontseré i, des de finals del segle XIX, és un dels referents dels espais verds de la ciutat. Ocupa poc més de 17 ha, 31 ha si hi afegim el Zoo.

Parc de la Devesa (Girona)

El web del Patronat de Turisme de la Costa Brava inclou un recull dedicat a la natura orientada al turisme. La Devesa de Girona va nèixer a principis del segle XIX com a lloc de lleure de la gent benestant. És un dels parcs urbans més grans de Catalunya amb una extensió de 40 ha de les quals nou són de passeigs ombrejats per plàtans d'ombra. La majoria d'aquests arbres tenen uns 150 anys i molts superen els 50 m d'alçada. Fou declarat bé cultural el 1943, cosa que el converteix en el Jardí Històric catalogat més antic de Catalunya.

Parc de Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat-Sant Joan Despí-Sant Just Desvern)

Web de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb informació bàsica sobre els parcs que hi podem trobar. Es tracta d'un jardí vuitcentista de finals del segle XIX on hi destaquen les seves grutes i coves. A la pàgina web hi podem trobar els horaris i com arribar-hi, tant amb transport públic com privat.

Parc del Guinardó (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El parc fou projectat per Jean-Claude Nicolas Forestier, amb la col·laboració de Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1916. La ciutat comtal gaudeix d'aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir al principi del segle XX. Es tracta d'una finca encarada al mar, que l'any 1910 va passar a ser propietat municipal. Actualment compta amb una superfície de 16 ha.

Parc del Laberint d'Horta (Barcelona)

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Es tracta d'un jardí neoclàssic del segle XVIII de fisonomia italiana. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat de Barcelona. L'any 1970 va passar a mans de l'Ajuntament i es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 se'n va fer una primera restauració en profunditat.

Parc Nou (Olot)

Web de l'Ajuntament d'Olot amb informació bàsica sobre els parcs i espais naturals de municipi. És un antic jardí d'origen privat que forma part del patrimoni municipal des de 1943. Concebut segons un estil entre romàntic i pintoresc, conté elements de jardineria anglesa i unes zones boscoses de gran interès botànic.

Parc Samà (Cambrils)

El parc és un molt bon exemple de jardí vuitcentista creat per Josep Fontserè i Mestres, autor també del projecte del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Els grans centres d'interès d'aquet espai de 14 ha són la casa de particular estil colonial i el gran llac del jardí amb les seves illes, ponts i glorieta.

Park Güell

Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El Park Güell fou projectat per Antoni Gaudí i construït entre 1900 i 1914. Inicialment el conjunt havia de ser una urbanització ciutat-jardí amb residències unifamiliars, però el projecte va fracassar, el parc passà a propietat municipal i des de 1923 es va transformar en un parc públic. El conjunt fou catalogat com a bé cultural el 1969. El 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.



TORNAR A DALT

Mapa dels jardins històrics de Catalunya


 

© 2009/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net