Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Informations
sur la presse

30 Septembre 2015

Els Arbres a ciutat

QUIM CURBET

Diari de Girona [Articule avis]

Els arbres de ciutat, en general, són animals porucs. Treuen el nas discretament per les cantonades, s'estremeixen amb un calfred quan un gos s'acosta amb la cua erecta i deixen anar plors de fulles damunt dels cotxes aparcats en zona blava. Intenten arrelar com poden entre l'asfalt de les llargues avingudes i les llambordes dels carrers menuts, i respiren amb ranera d'asmàtic l'aire brut que plana, com una llosarda, damunt dels teulats de les cases.

Els arbres ens acompanyen i ens consolen quan alcem els ulls cap al cel buscant respostes a les preguntes de sempre. Les branques semblen dits nuosos que imploren als déus de les plantes i que ens assenyalen camins inextricables entre els núvols que passen. Els arbres posen un punt d'humilitat en l'orgullós paisatge ciutadà dels humans i ens recorden permanentment la naturalesa primigènia del nostre origen rural.

Les nostres ciutats, mediterrànies i europees, no s'entendrien de cap manera sense arbres, sense el borrissol a vegades inquietant dels plàtans i el perfum primaveral dels til·lers, sense el color de les acàcies i les flors de les pruneres i de les magnòlies, sense els fruits enjogassats dels castanyers que rodolen per les voreres i aquell punt exòtic que exhibeixen les palmeres, sense la serenor dels lledoners i la molsuda verdor de les moreres.

A vegades les autoritats s'entretenen a posar plaques al costat de les soques arbòries per fer-nos saber el nom científic o la raça vulgar dels vegetals que anem trobant pel carrer. Són plaques generalment molt ben fetes, tant que perduren més que els arbres anunciats.

Les plaques no necessiten ser regades ni cuidades i els pobres arbres passen a millor vida molt abans que les proclames municipals.

 

© 2008/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net