Dossier: Paisatges sonors - Observatori del Paisatge

Information
in the Press

6 January 2016

El Parc Natural de la Garrotxa ja tÚ 213 arbres documentats

Els ve´ns, les entitats i les escoles han aportat documentaciˇ i fotografies al projecte Arbres amb Hist˛ria.

Diari de Girona [Feature]

Foto

El roure de can GustÝ de Riu (Montagut i Oix) tÚ la consideraciˇ de monumental. Diari de Girona

El projecte Arbres amb Hist˛ria del Parc Natural de la Zona VolcÓnia de la Garrotxa ha comptabilitzat 213 arbres, 16 dels quals tenen la categoria de monumentals. Es tracta d'un treball basat en la colĚlaboraciˇ de la poblaciˇ local que tÚ l'objectiu d'identificar els arbres monumentals, notables i singulars de la comarca per elaborar-ne un inventari destinat a facilitar la conservaciˇ dels arbres. Al final preveuen fer un llibre amb els arbres inventariats.

Els organitzadors argumenten que els arbres declarats monumentals per part de la Generalitat o inclosos als plans locals ja estan recollits i disposen de mesures de protecciˇ, per˛ existeix un gran nombre d'arbres de gran interŔs que no tenen cap protecciˇ i que la seva existŔncia nomÚs Ús coneguda per les persones que hi viuen a prop, centres excursionistes, entitats i particulars que organitzant caminades els han descobert, arbres que sˇn esmentats en escrits, relats, llegendes.... Tots aquests arbres que actualment es troben en el saber popular sˇn els que el Parc Natural vol recollir en aquest projecte mitjanšant la participaciˇ de tothom.

El projecte va comenšar a la tardor del 2009 en base a xerrades divulgatives, xerrades i sortides, per˛ es va aturar per falta d'estabilitat pressupostÓria. Al novembre del 2015, es va reprendre amb el suport de les empreses NoŰl AlimentÓria i Tosca Serveis Ambientals d'Educaciˇ i Turisme. L'empenta va suposar la inclusiˇ d'11 municipis que el 2009 no havien participat.

Es tracta d'Argelaguer, Beuda, Castellfollit de la Roca, MaiÓ de Montcal, Mieres, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol i TortellÓ.

A partir de l'alenada del novembre, el projecte es va reprendre a Argelaguer, on els ve´ns van proposar 5 arbres amb singularitats.

DesprÚs de les vacances de Nadal, el projecte es reprendrÓ a Beuda. Del dia 8 al 22 es podrÓ visitar l'exposiciˇ, ubicada a la sala de plens de l'Ajuntament. El dissabte 16 de gener a les 18 hores hi haurÓ, tambÚ al salˇ de plens, una xerrada explicativa, i el diumenge 17 de gener a les 8 hores tindrÓ lloc la sortida per buscar arbres amb hist˛ria (s'ha quedat a la plaša del poble). La sortida serÓ una activitat complementÓria de la Marxa de la Feixina. Es tracta d'una caminada anual que volta pels indrets de mÚs interŔs paisatgÝstic de l'extens terme de Beuda, en el qual s'inclou gran part de la muntanya de la Mare DÚu del Mont.

La segona acciˇ estÓ programada a TortellÓ. El diumenge 17 de gener hi tindrÓ lloc la sortida de cerca d'arbres amb hist˛ria. El lloc de trobada serÓ l'aparcament de Tecalum, al costat del cementiri del poble, a les 10 h. L'excursiˇ s'havia de realitzar fa unes setmanes per˛ finalment es va ajornar per aquest diumenge. ╔s un acte gratu´t i obert a tothom.

HISTĎRIES D'ARBRES

Hi ha municipis que ja han fet el seu paper en el projecte. Sˇn els casos de Montagut i Oix, on van trobar 23 arbres; Olot, amb 34; Les Planes d'Hostoles, amb 20 arbres, Sant Joan les Fonts amb 16 arbres, o la Vall de Bianya, amb 11 arbres.

Montagut i Oix Ús el municipi amb l'Órea mÚs extensa de bosc. A mÚs, contÚ reserves d'arbres de molta importÓncia. Per exemple, contÚ alguns dels boscos de teix mÚs importants d'Europa. El teix mÚs conegut de Montagut i Oix Ús el denominat Teix foradat. La caracterÝstica mÚs curiosa d'aquest teix Ús que a la seva base tÚ un forat que s'hi pot passar per l'interior. Per dins, el tronc estÓ socarrimat, potser el forat el va originar un llamp.

Olot tambÚ disposa d'arbres singulars a la perifŔria. Per exemple, les aulines sureres del mas Closells a Batet de la Serra. Sˇn aulines d'uns 180 anys d'edat. Van ser plantades a partir de llavor, de gla. El fet d'estar damunt les colades de lava dels antics volcans de Batet les donen les condicions ˛ptimes perquŔ hagin pogut arribar a una edat tan avanšada.

A les Planes, els nens de primÓria han documentat un salze. Es troba al parc que queda a la dreta de la carretera en direcciˇ a Les Planes d'Hostoles des de Sant Feliu de Pallerols. Just al davant del cementiri.

Sant Joan les Fonts tambÚ Ús un municipi ric amb arbres singulars. A vegades estan ben a prop del nucli urbÓ. Per exemple, els roures de Fontfreda. Estan situats en una devesa, al costat d'un rierol. Durant molt de temps, hi van fer la tornaboda de la Festa Major.

La Vall de Bianya Ús un municipi molt extens, uns 90 quil˛metres quadrats. En ells s'hi escampen centenars de masies al costat de les quals hi solen haver un o dos arbres centenaris en la seva major part roures. Un d'ells Ús el roure de la Casanova. EstÓ situat al costat d'un platan. Segons la hist˛ria, el platan estÓ deformat perquŔ el veÝ de la casa del costat quan anava a mercat a Olot hi deixava una burra estacada. Mentre esperava la tornada del mercat, l'animal es refregava a l'arbre que llavors era jove. Tant de fregadÝs va fer que l'arbre -ara ja molt vell- estigui toršat.

El treball recull -fins ara-unes cinquanta hist˛ries d'arbres que s'espera que siguin mÚs.

 

© 2008/2017 Observatori del Paisatge de Catalunya / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 · observatori@catpaisatge.net