Convention Européenne du Paysage - Les objectifs de qualité paysagère: de la théorie a la pratique

El col·loqui està dirigit tant a les comunitats de ciències socials com a les de ciències biològiques, als professionals del paisatge i als polítics de les diverses administracions sobretot dels països europeus; però també està obert a aquestes mateixes comunitats de països no europeus.

Introducció

Encara que la major part dela població europea viu actualment en espais urbans o periurbans, no es pot dir que els paisatges en els quals viuen hagin estat objecte d'atenció particular per part de l'acció política. Sovint aquests paisatges estan degradats o són considerats poc amens, i amb freqüència porten l'estigma de l'exclusió social i de la degradació de les condicions de vida. El col·loqui que el Ministeri francès d'Ecologia, Energia, Desenvolupament Sostenible i el mar, la Generalitat de Catalunya, la Mancomunitat Perpinyà Mediterrània, i les ciutats de Perpinyà i Girona es proposen organitzar el 2011 té precisament per finalitat reconsiderar aquests paisatges viscuts a diari per milions de ciutadans europeus i d'altres continents des de la perspectiva dels projectes de millora dels quals han pogut ser objecte, tenint en compte “els valors particulars que els són atribuïts pels actors i les poblacions interessades”, i, per altra banda, des de la perspectiva dels esforços realitzats per uns i altres per revaloritzar-los.

Els nombrosos països membres del Consell d'Europa que han ratificat el Conveni europeu del paisatge s'han compromès en concret a conferir un lloc privilegiat als paisatges de la vida quotidiana i a “establir procediments de participació pública, així com per la participació de les autoritats locals i regionals, i altres parts interessades en la formulació i aplicació de les polítiques en matèria de paisatge”. Què ha passat a la pràctica? Quin és el lloc que els procediments instaurats per les institucions públiques i les col·lectivitats territorials han concedit a la negociació i a la participació dels actors en la millora de la qualitat dels paisatges? D'aquestes experiències, quines garanteixen l'èxit d'aquestes formes de negociació i de participació? I més enllà dels projectes emanats de les institucions públiques, què passa amb els que desenvolupen les comunitats que volen contribuir a millorar el paisatge marc de la vida de les poblacions? És cert que els projectes d'ordenació paisatgística, a vegades anomenats projectes de paisatge o les operacions de planificació territorial amb dimensió paisatgística són considerats cada vegada més com processos que evolucionen a partir dels ensenyaments que l'experiència col·lectiva d'anàlisi i d'acció aporten. Exigeix el projecte d'ordenació paisatgística mètodes particulars i de ser així quins? Per últim, els paisatges quotidians estan fortament afectats pel conjunt de projectes d'ordenació del territori o de desenvolupament econòmic: què passa llavors amb la dimensió paisatgística pròpiament dita?

Aquestes preguntes no es dirigeixen només a la comunitat científica. Interroguen també els actors institucionals i polítics i els professionals del paisatge. Aquest col·loqui s'obre doncs al diàleg entre els mètodes operatius i els mètodes cognitius. Aquesta obertura evidentment comporta una doble exigència: per una part, donar la paraula als que “construeixen” paisatge, qualssevol que siguin (professionals, polítics locals, experts, membres de ONG's o simples habitants) però també als investigadors, i sobretot afavorir el diàleg entre ambdós. Per altra banda, ha de subministrar al debat les dades que permetin avaluar l'eficàcia dels mètodes utilitzats i entre aquests, dels mètodes fundats en la participació o en l'intercanvi i repartiment del coneixement dels objectius de l'acció. Però quan s'evoca l'eficàcia, no es vol restringir la qüestió de la qualitat dels paisatges al seu aspecte estètic. Es tracta també de saber si els mètodes utilitzats en els projectes han permès respondre a les exigències de la sostenibilitat i, en concret, si han garantit l'equitat social generacional i intergeneracional o la qualitat dels mitjans i la biodiversitat; al mateix temps que permetien als individus i a les categories socials trobar el seu lloc en el si de la societat i pensar en el futur amb optimisme, per si mateixos i pels seus descendents. Com es creuen i s'interpel·len recíprocament les nocions de paisatge i sostenibilitat? En particular, com es té en compte la dimensió temporal en els projectes i polítiques en matèria de paisatge? Quines conseqüències tenen pels projectes, el seu mode de producció i el seu govern? Com s'integren aquestes nocions a les pràctiques professionals?

Encara que aquesta proposta posi èmfasi inicialment en els projectes de forta densitat demogràfica, és a dir, a priori urbans o periurbans, no per això queden exclosos de la reflexió col·lectiva els paisatges rurals, de muntanya o litorals. Els seus habitants també els viuen quotidianament i mantenen amb els anteriors relacions de complementarietat i d'antagonisme que s'hauran de restablir i actualitzar. Tal com passa amb els paisatges urbans, també requereixen nombroses experiències de participació i de negociació social.

Llengües del col·loqui

El col·loqui es desenvoluparà en les tres llengües següents amb traducció simultània: anglès, francès i castellà.

Calendari

Dia

Dimecres 16
març 2011

Dijous 17
març 2011

Divendres 18
març 2011

Dissabte 19 març 2011

Lloc

Palau de congressos de Perpinyà

Paisatges de Catalunya i Palau de congressos de Girona

Palau de congressos de Girona

 

Matí

Sessió Plenària nº 1: obertura del col·loqui, taules rodones sobre projectes d'ordenació del paisatge

Trasllat de Perpinyà a Girona i visites a projectes d'ordenació a la Catalunya francesa i espanyola

Sessions paral·leles
Tallers A, B, C.
Comunicacions

 

Visites a Girona (opcionals)

Tarda

Sessions paral·leles
Tallers A, B, C.
Comunicacions

Sessions paral·leles
Tallers A, B, C.
Comunicacions

Sessió plenària nº2.
Clausura del Col·loqui

 

Nit

Sopar de gala

 

Lliure

Concert

 

© 2017 Observatori del Paisatge de Catalunya. C/ Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64 - observatori@catpaisatge.net

Observatori del Paisatge