altres funcions

Més enllà de la seva utilitat per al planejament territorial, els catàlegs de paisatge tenen també les següents funcions (tot i que la seva aplicació en aquests àmbits dependrà en gran mesura d'altres agents):

Constituir una base sòlida per a la definició d'estratègies específiques de paisatge per a determinats territoris de Catalunya. En aquest sentit, esdevindran una referència a l'hora d'elaborar les cartes del paisatge [nota], que han de tenir en compte el que s'ha establert en els catàlegs de paisatge que afecten al seu àmbit.

Actuar de document de base per a campanyes de sensibilització sobre la diversitat paisatgística de Catalunya i els seus valors ambientals, culturals i estètics, i per a la inserció del paisatge en diferents nivells de l’ensenyament a Catalunya.

Ser útils en el procés de definició de plans i estratègies sectorials, com per exemple polítiques de conservació de la natura (política d'espais naturals, de connectors ecològics, estratègia catalana d'ús i gestió sostenible de la biodiversitat, etc.), polítiques agràries en clau de sostenibilitat, polítiques de desenvolupament rural o polítiques de promoció turística associada al paisatge.

Actuar de documents de partida per a la definició d'estratègies regionals o locals encaminades a un desenvolupament sostenible del territori (agendes 21 locals, etc.).

Proporcionar els objectius de qualitat paisatgística i la informació paisatgística necessaris per als processos d'avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes i per als estudis d’impacte ambiental de projectes amb incidència sobre el territori, així com els estudis d'impacte paisatgístic que estableix la Llei d'urbanisme.

Actuar de documents de referència per desenvolupar i aplicar el Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge , instrument financer de la Generalitat de Catalunya creat per la Llei de paisatge amb la finalitat de destinar-lo a actuacions de millora paisatgística.

Nota: La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge defineix les cartes del paisatge com “els instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que s’adrecin al manteniment dels seus valors”. A diferència dels catàlegs, que tenen un àmbit d’aplicació coincident amb les regions en què s’organitzarà en un futur l’estructura política administrativa de Catalunya, les cartes són d’aplicació municipal, supramunicipal o bé comarcal.