Logo Observatori del Paisatge
Paisatg-e
56. Gener-març 18
Butlletí trimestral de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
 
L'OBSERVADOR
 
l'Observador
 

Paisatge local, paisatge global

Francesc Serés
Escriptor i director de la Residència Faber

Des de les oficines de Faber veiem el Pla de Llacs. Si sortim a la terrassa, les vistes, gairebé de 360º abasten des de la pujada del Triai, que va cap a la Fageda d’en Jordà fins al Canigó i passen per la serra del Corb, pel massís del Puigsacalm i cap als polígons industrials que continuen en muntanyes, volcans urbans, la ciutat d’Olot i finalment l’Alta Garrotxa. Els canvis anuals, aquests sí que són panoràmics i recorren els 365 dies que té el cicle, ens permeten veure com canvia el paisatge.

Ens permeten veure com canviem nosaltres, de fet. Totes i cadascuna de les sensacions que anem experimentant, acaben tenint un correlat en el paisatge que tenim davant nostre, fan més evident encara que som dins d’un parc natural, d’un parc natural habitat. Aquesta és una de les primeres impressions que volem transmetre als residents que arriben a Faber, que són en un espai que inclou l’home, i que aquesta inclusió és compartida. La modificació del paisatge també s’esdevé per aquells que l’habiten, encara que sigui per poques setmanes.

Faber, la Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot, va néixer fa un any i mig. A Faber arriben artistes, escriptors, científics, investigadors i tot tipus de professionals, de qualsevol disciplina i d’arreu del món. Venen fins aquí per desenvolupar els seus projectes i per compartir-los amb la resta de residents i amb la societat d’Olot, la Garrotxa i de Catalunya. En un any i mig hem fet més de seixanta actes, conferències o tallers en escoles, instituts, universitats i empreses. A Olot, a Girona i a Barcelona, però també a Figueres, Banyoles, Amer, Besalú o Ripoll. En català, en castellà, en francès, en anglès, en rus o en alemany.

Els residents interactuen amb el paisatge i en el paisatge, com ho fan els habitants de la comarca i de la ciutat, com ho fan tots aquells que hi arriben i hi porten un paisatge, treballen amb altres persones en espais que nosaltres ni tan sols recordem. Alguns residents ens han descobert racons i paratges que feia temps que no trepitjàvem. D’altres, simplement, han fet friccionar el seu paisatge vital amb el nostre, han comparat, han descrit, han intentat entendre què passava en aquests encontorns. Han pujat al volcà Montsacopa i han vist que Olot està encaixonat entre els vessants d’encara altres dos volcans més, el Montolivet i el Bisaroques, que intenta esquivar el riu que el travessa, que hi ha fàbriques i eixamples de la ciutat, que la ciutat també és un organisme viu que ha de conviure amb un parc.

És per això que vam pensar que calia organitzar aquesta estada d’urbanisme a Faber, perquè l’organització de les ciutats petites i mitjanes serà un dels grans debats oberts del segle que ve. Hem llegit desenes d’articles sobre San Francisco, Chicago, Toronto, Vancouver, Amsterdam o París, però, i les ciutats que no tenen aquest ressò? I les ciutats de les vores que els fan de ròtula per establir-se en un territori? I totes aquestes ciutats mitjanes i petites que frenen els excessos que podien cometre les grans urbs? I les ciutats mitjanes que fan de capital real i efectiva del territori que acullen i que les acull?

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha desenvolupat una tasca d’acompanyament de molts dels processos que descrivim. És per això que a Faber estem molt contents d’iniciar aquesta via de col·laboració que estem segurs que serà llarga i fructífera. Som al començament, però és que potser sempre s’és al començament d’alguna cosa. 

 
  TANCAR  
 
 
© 2014 Observatori del Paisatge
Hospici, 8 - 17800 OLOT
Tel: +34 972 27 35 64
www.catpaisatge.net
observatori@catpaisatge.net
facebook Twitter