Logo Observatori del Paisatge
Paisatg-e
53. Abril-juny 17
Butlletí trimestral de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
 
L'OBSERVADOR
 
l'Observador
 

Carta de Joan Nogué


Director de l'Observatori del Paisatge

Han passat més de dotze anys des d’aquell desembre de l’any 2004, en què s’aprovà la creació del Consorci de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) i se m’encomanà que en prengués les regnes.

Dotze anys són pocs anys en la vida d’una institució que vol perdurar en el temps, però són molts anys en la vida d’una persona, en aquest cas la meva. I, malgrat tot, no estic cansat, ni avorrit, ni mancat d’il·lusió. Senzillament, ha arribat l’hora del relleu en la direcció de l’OPC. Sempre he pensat que en projectes tan voluntaristes i innovadors com aquest, els canvis de lideratge són convenients i saludables i que aquests s’han de produir –i, si s’escau, provocar- amb el sabor de la mel a la boca, quan les coses van bé, quan la institució s’ha fet gran i ja camina sola, com és el cas. L’OPC queda en bones mans: el passat 29 de març el Consell Rector del nostre ens va aprovar de manera unànime el nomenament de Pere Sala com a nou director de la institució, nomenament que es farà efectiu en les properes setmanes. La majoria de vosaltres en coneixeu el seu compromís, la seva honestedat, la seva professionalitat i la seva extraordinària capacitat de treball. Amb ell al davant, l’OPC té assegurada la continuïtat i la preservació dels valors que sempre hem defensat.

Aquest ha estat el repte intel·lectual i professional que més m’ha apassionat i captivat al llarg de tota la meva vida. Mai, però, l’hagués pogut encarar sol. Ha estat –és- un projecte d’equip. Sense el suport incondicional i la dedicació absoluta d’en Pere, la Laura, la Montse, la Gemma, en Jordi i les ‘dues Annes’, aquesta aventura no hagués reeixit. Tampoc ho hagués fet sense la plena confiança dels diferents Consellers –de diferent color polític- que han presidit el Consell Rector, ni sense la llibertat d’acció que aquest mateix Consell Rector m’ha concedit. He treballat sense pressió ni consignes de cap mena, amb el convenciment que aquest és un projecte col·lectiu, sempre transversal i mai sotmès als interessos de part. Per això tothom hi ha tingut veu i ningú se n’ha apropiat: els diferents sectors professionals, les múltiples disciplines que treballen en temes de paisatge, les variades sensibilitats socials al respecte.

Ha estat, també, un projecte alhora local i global. La ciutat d’Olot ens ha acollit de manera exquisida i no tinc més que bones paraules cap als alcaldes –també de diferent color polític- amb qui he tractat. Hem treballat des d’Olot i des de Barcelona pel país i pel món. Sí, pel món. Mai hagués imaginat l’extraordinari ressò internacional que ha tingut la nostra activitat. Hem viatjat molt, moltíssim. I hem ensenyat i, alhora, hem après, com ha de ser. Sempre estaré agraït al Consell Rector pel fet que no només no em tallés les ales en aquest aspecte, sinó que m’encoratgés a potenciar-lo. Per a mi era clau, estratègic.

Seguiré treballant en temes de paisatge i pel paisatge amb la mateixa il·lusió i passió de sempre, però ara des d’una altra trinxera. Gràcies, gràcies de tot cor a tothom qui m’ha ajudat a tirar endavant i a no defallir al llarg d’aquests anys. He sentit l’escalfor de tanta gent, la complicitat de tants col·lectius, l’estima de tantes persones! Us portaré sempre més amb mi.

Amb tot l’afecte,

Joan Nogué

 
  TANCAR  
 
 
© 2014 Observatori del Paisatge
Hospici, 8 - 17800 OLOT
Tel: +34 972 27 35 64
www.catpaisatge.net
observatori@catpaisatge.net
facebook Twitter