Logo Observatori del Paisatge
Paisatg-e
52. Gener-març 17
Butlletí trimestral de l'Observatori del Paisatge de Catalunya
 
L'OBSERVADOR
 
l'Observador
 

Noves geografies al paisatge mediterrani

Maria Gabriella Trovato
Professora del Departament de gestió d'ecosistemes i arquitectura del paisatge de la Universitat americana de Beirut

Cada dia, milers de persones deixen el seu país en cerca d'unes oportunitats de vida millors. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), cinc anys després de l'esclat de la guerra a Síria, 11 milions de refugiats han creuat les fronteres. D'aquests, 4,8 milions han fugit cap a Turquia, el Líban, Jordània, Egipte i l'Iraq; 6,6 milions de persones estan desplaçades dintre de Síria i més de 212.000 persones han quedat atrapades en àrees assetjades sense accés a cap ajuda humanitària.

Mentre els moviments de migrants i refugiats s'han intensificat d'una forma inèdita als països mediterranis, la situació al llarg de les rutes migratòries cap a Europa i dins d'Europa mateix canvia ràpidament (www.syrianrefugees.eu).

A l'entorn del mar Mediterrani, un paisatge dinàmic es reconstrueix contínuament, caracteritzat per la superposició de ritmes humans i identitats diverses. Els moviments transitoris diaris i el pas de poblacions d'un estat a un altre o dins del mateix estat transformen i estructuren el nostre món en termes econòmics, socials, polítics, religiosos i, sobretot, territorials. Amb el temps, aquestes migracions desemboquen en una reorganització de la morfologia del territori, tot creant així un paisatge autogestionat. En els seus moviments i reubicacions, les comunitats organitzen l'espai per satisfer les seves necessitats d'hàbitat en un procés d'assentament accelerat on les persones són números i la vida es redueix a una ocupació del territori.

En la majoria dels casos, els països receptors no estan preparats per rebre els nouvinguts. Segons Sassen, "Aquest nous fluxos bé poden ser els inicis de noves històries i geografies fetes per homes, dones i nens en la fugida desesperada de condicions insostenibles " (Sassen, 2015). Aquestes noves realitats impliquen considerar al mateix nivell els valors funcionals, productius, socioculturals i estètics, per la seva importància en l'organització territorial com a producte de decisions polítiques i culturals.

Així doncs, la pregunta és la següent: com podem harmonitzar i coordinar les necessitats tant de les comunitats de recepció com dels refugiats i la seva responsabilitat mútua envers els diferents aspectes del territori, siguin espacials, culturals, econòmics, ambientals, estètics o socials?

El nou paisatge de risc implica profunds reptes polítics i de gestió pels municipis. Les administracions municipals i metropolitanes es veuen obligades a gestionar uns índexs exponencials d'immigració urbana; protegir i conservar els paisatges de l'entorn i els serveis ecosistèmics adquirits fora dels seus límits geopolítics; assegurar uns subministraments energètics suficients per les seves indústries i poblacions; construir infraestructures materials i mantenir-les.

D'altra banda, en el cas dels desplaçaments per causa de catàstrofes naturals, les persones han de conviure i compartir àrees restringides sense conèixer-se ni poder triar els seus veïns, la qualitat de l'espai, la seva tipologia, etc. Les cultures que es veuen obligades a abandonar un paisatge, desplaçar-se i crear una llar en un altre lloc tendeixen a reinterpretar els seus antics valors paisatgístics i afaiçonar el nou paisatge per reflectir-los.

Els coneixements paisatgístics es transporten i creen nous paisatges culturals. El "lloc" és un aspecte important de l'existència humana i una font preuada de seguretat i d'identitat. Els llocs donen forma als nostres records i sentiments i, alhora, les persones afaiçonen els paisatges a través de les seves experiències i accions. Uns dels reptes vinculats a la creació d'un hàbitat temporal per als refugiats consisteix en gestionar la multiplicitat d'identitats i de sentiments de pertinència.

Avui dia, el paisatge cultural és l'assimilació de les característiques ètniques, socials, de gènere, econòmiques i locals en un entorn construït pels éssers humans. En un context globalitzat, doncs, el paisatge es crea sense cap mena de connexió amb la realitat sociocultural de les societats contemporànies i es descuida de forma sistemàtica el "paisatge cultural" existent.

Però el paisatge no és només la forma visible del territori. El paisatge no és una mera composició estructural i espacial: també té un element intangible que reflecteix les cultures que l'han creat. I és precisament perquè el paisatge és un element cultural viu i dinàmic que és capaç d'assimilar i d'integrar amb el temps alguns elements que suposen uns canvis territorials transcendents. El paisatge pot actuar com a "med­iador" entre les persones i els espais que habiten, posant de relleu els diferents aspectes que influencien aquesta ­relació. Dissenyar projectes paisatgístics basats en els coneixements i la redescoberta de valors és necessari per construir processos sostenibles que restitueixin un significat als territoris i tornin a les ciutats la seva dignitat i identitat.

El paisatgisme ha d'esdevenir el factor clau de canvi, no només en la reestructuració dels ecosistemes del planeta a la pràctica, sinó també en la transformació de la forma essencial d'habitar el planeta a través d'un pensament sistemàtic més ampli.

 

Sassen, S. Los nuevos flujos migratorios emanan de la "destrucción masiva del hábitat". [En línia] [consulta:12.01.2017]

 
  TANCAR  
 
 
© 2014 Observatori del Paisatge
Hospici, 8 - 17800 OLOT
Tel: +34 972 27 35 64
www.catpaisatge.net
observatori@catpaisatge.net
facebook Twitter