Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

MARç-ABRIL 07

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 4

L'OBSERVADOR

Foto

Arqueologia del paisatge

Graham Fairclough
Cap del programa Historic Landscape Characterisation, English Heritage

Existeixen diferents maneres de comprendre el paisatge. Per a alguns, el paisatge és una qüestió de bellesa o de biodiversitat. No obstant això, hi ha altres maneres de mirar-lo. Des de la meva perspectiva arqueològica diria que un 'bon' paisatge és aquell en el qual la història es manté llegible a través de les empremtes heretades del treball i de les vides de centenars de generacions dels nostres avantpassats.

El passat és ineludible en el paisatge. Les seves restes físiques, des dels edificis enormes fins a la tanca més modesta, expliquen el paisatge i en creen el caràcter. El paisatge, vist des de la perspectiva de la cultura material, que és tal com els arqueòlegs el veiem, ens ajuda a respondre la qüestió més important, la que pregunten els infants i que no ens hauríem de deixar de preguntar mai: per què?

Podem utilitzar tots els sentits de la vista, l'oïda, el gust, l'olfacte i el tacte per experimentar el paisatge, però l'arqueologia, amb la seva història, ofereix un sisè sentit, el del coneixement. El coneixement està incorporat inevitablement en la percepció del paisatge, fins i tot allà on l'herència és 'invisible'. Alguns dels vincles en la llarga cadena de causa i efecte que enllacen el passat i el present estan amagats, o perduts, però fins i tot aquests vincles intangibles poden formar part de la nostra comprensió de l'evolució del territori, així com de la influència del paisatge que percebem. Les emocions que emanen de la percepció, per exemple, d'un curs d'aigua o d'un camp sota del qual romanen vides passades, són diferents de les que ens pot provocar la percepció d'un territori verge.

Els arqueòlegs poden oferir diferents narratives del paisatge que complementen la tradicional visió pictòrica o literària dels escriptors i poetes. Ells poden escriure una biografia, una història viva del paisatge. Poden descriure el paisatge a través del concepte de lloc, ancorat per la seva història i pels seus emplaçaments arqueològics, monuments culturals i edificis històrics. Poden utilitzar la metàfora del viatge per enllaçar el temps amb l'espai, a vegades literalment. El paisatge és el camí cap al passat i des del passat.

Però, i el futur? Paradoxalment, l'estudi del passat del paisatge ens porta a mirar endavant més que endarrere. Com més coses coneixem sobre les transformacions en el paisatge causades per l'ésser humà, més ens adonem que aquestes transformacions no són només alguna cosa que 'passa' al paisatge; són, també, una part crucial del caràcter del paisatge. Reconèixer el temps com a element inherent al paisatge ens fa ser més conscients de l'essència provisional i la naturalesa intermèdia del paisatge d'avui. Ens explica que cap paisatge està acabat per sempre. En definitiva, "La història fins ara" i "Què passa després?" són potents mecanismes narratius de la ficció, i ho són també del paisatge.

No podem aturar el canvi. Si els processos que han creat el paisatge no es poden mantenir, el paisatge canviarà encara que ens esforcem a fossilitzar-lo. De totes maneres, podem influir en quin tipus de canvi es produeix. Alguns desitgen crear paisatges 'naturals' no antropitzats i substitueixen l'estètica cultural del paisatge per la biodiversitat o salvatgia. Però el paisatge, en tant que rostre del territori, és, abans de res, el context quotidià en el qual les persones viuen i es mouen. Sembla que el futur paisatge europeu serà urbanitzat. Si és així, no hauria de ser prioritari el paisatge urbà per sobre del rural? No ho sé, però tant si és urbà com rural, tant si reivindiquem el paisatge com un fet cultural o més aviat emfasitzem la seva dimensió natural, la direcció futura del canvi en el paisatge ha de ser vista en el context del seu passat. El paisatge actual està construït tant per les accions passades dels humans com per les percepcions culturals contemporànies. Graham Fairclough Arqueòleg que treballa per l'English Heritage, l'agència nacional per comprendre, gestionar i preservar el medi històric. És el cap del programa Historic landscape Characterisation, i un participant assidu a les conferències i tallers de la Convenció europea del paisatge. També és membre de la junta de l'European Association of Archaeologist, i un assessor extern de la xarxa Le:Notre.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net