Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

MAIG-JUNY 11

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 29

L'OBSERVADOR

Foto

Parets seques, parets vives

Martí Boada
Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals

La posada en valor de les parets seques és un fet, i, encara que quedi molta feina per fer, en els darrers temps hi ha hagut un ampli moviment de recuperació d'aquest important patrimoni d'arquitectura popular. L'arquitectura de les parets seques i les construccions associades, més enllà de la seva significança com a tal, representa una millora de la biocenosi del territori on estan implantades. Aquest és un dels aspectes científicament destacables, fins i tot rupturista, ja que facilita el trencament del mite del paisatge intocat humanament com l'ideal, l'exaltació del wilderness, allò que per alguns és el súmmum del paisatge ideal, és a dir, la seva plenitud, assolida, doncs, quan està regulada estrictament pels denominats "cicles naturals", sense petjada humana. Una primera asseveració respecte d'això és que en aquells paisatges amb una geoestructura igual en morfologia, latitud i altitud, el que tingui paret seca tendirà a tenir una biodiversitat molt superior a al que no en tingui. Les raons que ho demostren són l'aparició d'una estructura vertical rupícola, amb una quantitat incomptable d'entrades a estructures internes, morfològicament i tèrmicament diverses, que representen un excepcional refugi per a nombrosos tàxons de fauna de vertebrats i d'artròpodes. Les parets seques constitueixen una important àrea de refugi per a la cria i la hibernació. Es parla de la paret seca com la paret de vida.

Pel que fa a fauna vertebrada, en una recent recerca que vaig dirigir*, en una àrea reduïda de la Ribera d'Ebre es documentaren diversos usuaris de les parets seques utilitzades com a àrees de cria. És el cas de l'herpetofauna amb quatre espècies d'amfibis anurs, cinc espècies de sauris i cinc d'ofidis; pel que fa a la mastofauna, es localitzaren vuit espècies de mamífers no voladors i d'ornitofauna, sis espècies nidificants. Aquest darrer grup és significativament el menys nombrós atès que el sistema de paret seca és un espai amb una alta densitat de depredadors. En parets seques de la muntanya humida i l'alta muntanya, on la densitat de sauris i ofidis de conducta depredadora és més baixa, el nombre de tàxons d'ornitofauna s'amplia. La complexitat de la prospecció explica l'escassa informació sobre la biodiversitat referida als artròpodes, i d'altres grups com els gasteròpodes. Respecte a aquests darrers, és ben coneguda popularment la relació directa entre quantitat de paret seca ben conservada i quantitat de cargols. Quan en una esllavissada s'ha tingut ocasió d'observar l'interior d'una estructura de paret seca, s'han trobat en abundància ooteques d' espècies com mantis, vespers, estructures de caça d'aràcnids i una gran diversitat d'invertebrats d'ambients humits no exposats a la llum: miriàpodes, paneroles i un llarg etcètera.

La vegetació també té un paper important en les parets seques, concretament la vegetació rupícola, originàriament lligada als penya-segats i esqueis humits principalment d'orientació nord, tot i que no sempre, com és el cas de les diferents espècies de crespinells, del gènere Sedum, que hi troben un hàbitat molt adient; els segueixen altres crassifòlies com l'orella de monjo (Umbilicus rupestris), vegetal d'una gran bellesa, que posa una nota característica a les parets seques obagues. Són diverses les falgueres i falzies, completament associades a aquest ecosistema. El colofó d'aquesta biodiversitat botànica el posen els anomenats lliris blaus o de barraca, al Gaià també anomenats gargils-garjols, que amb el seus bulbs constitueixen el quallador que fixa l'argila a la teulada de les cabanes de paret seca.

Les parets seques són parets de vida que ajuden a superar l'estigma que tot allò que sura com a element antròpic en el paisatge actua en detriment de la "naturalitat" del lloc.

Martí Boada Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals.

* Arnau Sabaté(2009). Marges i biodiversitat a Vandellós i a l'Hospitalet de l'Infant. Memòria PFC de Ciències ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, direcció Martí Boada.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net