Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

GENER-FEBRER 11

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 27

L'OBSERVADOR

Foto

Una política europea per a la investigació sobre el paisatge

Tom Bloemers
Professor emèrit de patrimoni arqueològic i paisatge de la Universitat d'Amsterdam

Una de les maneres d'apreciar el paisatge és considerar-lo una font d'investigació, acció i innovació per tal d'arribar a una gestió sostenible que superi la divisió entre diferents disciplines i sectors i entre els professionals i el públic. La comunitat d'investigadors europeus ha demostrat ser conscient de la importància d'aquest tema, tal com reflecteix l'informe dedicat a la investigació del paisatge, titulat "Landscape in a Changing World. Bridging Divides, Integrating Disciplines, Serving Society" de la revista Science Policy Briefing, publicada per la Fundació Europea de la Ciència i COST (núm. 41).

Per connectar recerca i acció cal buscar la millor manera de relacionar la investigació sobre paisatge amb la política i la pràctica, a més de disposar de mecanismes efectius per a la cooperació entre les ciències físiques, les humanitats i les ciències socials. Aquesta tasca ha de comptar amb el suport d'estructures formals que generin i desenvolupin una comprensió interdisciplinària del paisatge, com també d'objectius, teories i mètodes d'investigació àmpliament consensuats, basats en aquest paradigma d'integració. Cal implantar programes d'investigació adequadament subvencionats tant per a la recerca aplicada com per a la recerca impulsada per la curiositat. Així, per a les properes generacions d'estudiosos la norma serà la investigació interdisciplinària i orientada a l'acció.

El futur programa europeu d'investigació sobre el paisatge proposa quatre àrees clau per coordinar la investigació integrada en relació amb els actuals reptes socioeconòmics i mediambientals:

Tema 1- Patrimoni universal: protegir el paisatge com un bé comú. El paisatge és un bé comú. Moltes de les principals aspiracions de l'agenda política, com ara el bon veïnatge, la qualitat de vida, la sostenibilitat i el patrimoni cultural, econòmic i mediambiental, es deriven del context mediambiental i de la universalitat del paisatge com a valor humà i com a bé social.

Tema 2- Arrels i rutes: fer front a la mobilitat i als estils de vida emergents. Per a moltes persones, la sensació de pertànyer a un paisatge té a veure amb la zona on han crescut o amb el lloc on viuen i treballen. Les percepcions transmeses, importades i recordades del paisatge són cada cop més freqüents a causa del nombre creixent de persones que emigren a altres zones o s'hi desplacen diàriament. El paisatge ofereix la possibilitat de reflexionar sobre la localitat i la regió i alhora entendre aquests canvis i els seus efectes.

Tema 3- Reaccions i resiliència: transformacions del paisatge a llarg termini. En realitat, se saben relativament poques coses sobre la mecànica precisa amb la qual les persones utilitzen la seva construcció mental del paisatge per adaptar-se a les transformacions mediambientals. La "construcció" del paisatge és un recurs essencial per interrompre, dirigir o fer front a les transformacions, per exemple mitjançant estratègies de "canvi i creació" centrades a gestionar les transformacions, a dissenyar paisatges més adequats i a protegir el paisatge heretat.

Tema 4- Full de ruta: el paisatge com a punt de partida i context del canvi futur. El monitoratge mediambiental i la creació de models de coneixement avança amb rapidesa. Tanmateix, hi ha poca informació sobre les condicions presents i les trajectòries passades del paisatge pel que fa a la seva repercussió en l'ésser humà, la cultura i la societat, i se saben poques coses sobre la manera com el paisatge ha arribat al seu estat actual a través de la interacció a llarg termini entre l'ésser humà i el medi ambient per prendre decisions ben fonamentades que permetin incidir en les transformacions futures.

L'informe conclou amb diverses recomanacions per establir un plantejament més detallat, un fòrum i un programa europeu d'investigació que permetin implantar aquestes propostes.

El coneixement com a producte de la informació, l'experiència, les capacitats i les actituds es pot generar a tot arreu, tant per part dels professionals com del públic. El que necessitem és una "comunitat de pràctica" que traspassi les fronteres tradicionals i combini la recerca amb l'acció gràcies a la sensació d'urgència i l'impuls per implantar estratègies innovadores.

Tom Bloemers Professor emèrit de patrimoni arqueològic i paisatge de la Universitat d'Amsterdam. Director del Programa per a la protecció i el desenvolupament del paisatge arqueològic i històric holandès (Consell Nacional d'Investigació dels Països Baixos, 2000-2010)

(1) Tom Bloemers; Henk Kars; Arnold van der Valk; Mies Wijnen (2010). The Cultural Heritage & Landscape Paradox. Protection and Development of the Dutch Archaeological-Historical Landscape and its European Dimension. Amsterdam: Amsterdam University Press, Landscape & Heritage Studies. ISBN 978 90 8964 155 7.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net