Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

GENER-FEBRER 07

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 3

L'OBSERVADOR

Foto

Reptes de l'arquitectura del paisatge

Martha Cecilia Fajardo
Presidenta de l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) des del 2002 fins pocs dies abans d'escriure aquestes ratlles per al nostre butlletí

M'agradaria donar les gràcies a l'Observatori del Paisatge (una extraordinària eina que vetlla per incrementar el grau de consciència paisatgística del conjunt de la societat) per donar-me l'oportunitat de reflexionar des d'un punt de vista global sobre l'IFLA (International Federation of Landscape Architects) i la importància de l'arquitectura del paisatge, prenent com a punt de partida els meus últims quatre anys com a presidenta de la institució.

Quins són els reptes actuals? Quin rol podem jugar -juntament amb els nostres socis de la Federació- per tal de donar una resposta adequada al que se'ns demana? En aquests moments ens movem cap a un món ben diferent del de 1948, any de creació de l'IFLA. El d'ara és un món modulat per la globalització, la tecnologia i la xarxa virtual. Des de la salut fins als drets humans, passant pel canvi climàtic, els desastres ecològics o els fluxos de capital, el nostre món demana solucions cada vegada més globals. A mesura que la població mundial es fa cada vegada més urbana, creix l'interès polític pel paisatge.

A mesura que la població reivindica un sentiment d'identitat en un món cada vegada més globalitzat, els arquitectes del paisatge hem d'estar al capdavant de la comprensió i interpretació de les qualitats especials de l'espai. De quina manera podem els arquitectes del paisatge contribuir al futur de la civilització humana a través de la planificació i el disseny?

Les tendències actuals fan de l'arquitectura del paisatge una de les professions més excitants de principis del segle XXI. Com a disciplina professional, l'arquitectura del paisatge incrementa cada vegada més el lideratge en la resolució dels complexos problemes ecològics, socials i econòmics i està aportant solucions per treballar en el caos de la megalòpoli. Aporta solucions a través del paisatge al problema dels residus, de la gestió de la qualitat de les aigües, al trànsit de les ciutats o al problema de les ciutats degradades. I està posant més atenció a la recerca d'identitats urbanes i regionals, als valors de l'oci i la qualitat de vida, o a la consciència ambiental acceptada socialment, però sense deixar de banda les necessitats concretes com la protecció d'inundacions o el despoblament.

Les reformes d'edificis i ciutats són, en alguns països del món, responsabilitat dels arquitectes del paisatge, els quals comparteixen el mateix estatus que els urbanistes en molts projectes de renovació i desenvolupament urbà. Els dissenyadors urbans europeus i americans han contribuït enormement al grau de credibilitat de la professió. Ara tenen l'oportunitat d'ajudar en la construcció de la credibilitat de la nostra professió a tot el món.

Des del meu punt de vista, les tasques més importants de la nostra professió a nivell mundial són actualment quatre. En primer lloc, moure's cap a un lideratge col·lectiu a través de la cooperació i del consens. S'han d'establir uns objectius i interessos comuns, garantir la visibilitat de la professió i definir la qualitat del que es dissenya en termes de sostenibilitat. En segon lloc, considerar els reptes polítics als quals ens enfrontem com a peces d'un puzle interconnectat. No es pot tractar de manera separada el medi ambient, el desenvolupament, la salut o el finançament. La recerca de solucions efectives a nivell global se sosté en el desig comú d'assolir un futur sostenible del planeta. Per tant, el futur de l'arquitectura del paisatge depèn de la comprensió i l'assimilació dels èxits d'altres disciplines i professions. En tercer lloc, treballar conjuntament en el si d'una organització global per tractar els temes següents, que són complexos:

  • Una organització que representi realment el nou context global.
  • Una organització que porti als capdavanters a desenvolupar una política de visibilitat i de nous reptes per la professió.

Per últim, però no per això menys important, es necessiten unes directrius clares per part d'associacions, institucions i del món acadèmic per promoure una estratègia i unes accions globals comunes que vagin cap a:

  • Una estratègia comuna per consolidar-se entre els socis internacionals, les associacions nacionals i els membres.
  • Una estratègia comuna per aconseguir un medi ambient sostenible, com per exemple la Green Solutions for a Blue Planet.
  • Un compromís per un codi ètic -centrat en la gent i els valors, la natura i la diversitat, la independència i la globalització- que permeti afrontar els reptes actuals.
  • Una estratègia comuna per la conscienciació pública en relació amb la professió d'arquitectura del paisatge; cal "vendre la professió" als polítics, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Estic segura que deixarem a les futures generacions una organització no sols més extensa i més influent, sinó també més ben organitzada, més democràtica i propera a tots els arquitectes paisatgistes d'arreu del món. Ara és el moment de marcar la diferència.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net