Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

SETEMBRE-OCTUBRE 10

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 25

L'OBSERVADOR

Foto

Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Conciliar coneixement, gestió i sensibilització és possible

Mireille Deconinck
Direcció General Operativa de Política Territorial, Habitatge, Patrimoni i Energia Govern de Valònia

Aquesta tardor se celebrarà el desè aniversari del Conveni europeu del paisatge (CEP), efemèride que representa una ocasió no tant per fer-ne un balanç com per repassar el camí que s'ha recorregut. Signat per prop de 40 estats, el Conveni ha estat per a molts el motor o l'accelerador de l'aplicació de tot un conjunt de mesures per tal de respondre als compromisos previstos pel Conveni europeu del paisatge.

Un d'aquests compromisos és un millor coneixement dels paisatges, de tots els paisatges, ja que, tal com subratlla el Conveni, "el paisatge és un element important de la qualitat de vida de les poblacions, tant en els mitjans urbans com en els rurals, tant en les zones degradades com en les de més qualitat, tant en els espais singulars com en els quotidians".

La identificació i la caracterització dels paisatges, que és la primera etapa del procés de coneixement, és una operació llarga i complexa que exigeix recórrer a equips multidisciplinaris de científics, però també la implicació dels gestors del territori i de les poblacions. En aquest sentit cal recordar que l'objectiu principal del Conveni no és desenvolupar el coneixement pel coneixement, cosa que no deixa de ser un principi ben lloable, sinó que en aquest cas es tracta de contribuir a la protecció, la gestió i l'ordenació dels paisatges. És a dir, cal utilitzar el coneixement per a l'acció o, més ben dit, cal basar l'acció en el coneixement. Per tal d'assolir aquest objectiu, els actors del paisatge han de poder dur a terme els seus treballs científics, i ho han de poder fer en diferents escales territorials, tant en els entorns ja sensibilitzats davant la problemàtica com en els poc inclinats a tenir en compte aquesta dimensió.

El diàleg entre els científics i la societat implica un llenguatge compartit (expressar d'una manera senzilla unes realitats sovint complexes), una pedagogia constant i l'ús de suports de comunicació variats i adaptats als públics objectius. Elaborar uns documents tècnicament rigorosos, de bon llegir i que es puguin fer servir fàcilment és un objectiu ambiciós.

Des de la seva creació, les realitzacions de l'Observatori del Paisatge de Catalunya s'inscriuen perfectament dins aquesta filosofia. Una prova d'això és l'última publicació que n'hem rebut i que es titula Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. Aquesta magnífica obra, coeditada amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, és el primer volum d'una sèrie de set volums que segueix la divisió administrativa i de planificació territorial catalana. Els catàlegs de paisatge, sorgits de la Llei, de 8 de juny de 2005, de protecció, gestió i ordenació dels paisatge de Catalunya, tenen com a objectiu convertir-se en una eina que permeti conèixer els paisatges i el seus valors, les seves característiques i les seves evolucions en funció de les dinàmiques econòmiques, socials i ambientals.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net