Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

GENER-FEBRER 10

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 21

L'OBSERVADOR

Foto

Deu anys del Conveni europeu del paisatge. Ordenació i gestió del Paisatge a Europa

Rafael Mata Olmo
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Madrid

Aquest any que comença es compleix el desè aniversari de l'aprovació del Conveni europeu del paisatge (CEP). El primer decenni del segle XXI ha estat en bona part per a Europa, i especialment per a l'Estat espanyol una etapa de grans canvis territorials, de conseqüències negatives per a la qualitat i els valors de molts paisatges. Des de la lògica implacable del mercat, la magnitud i celeritat d'aquests canvis, lligats en bona mesura a la urbanització, però també a processos d'intensificació i abandonament agraris, han generat en l'opinió pública la impressió que es tracta de fets inevitables, de dinàmiques incontrolables.

El Conveni s'incorpora, així, al camp de la política en una conjuntura poc favorable, navegant en molts casos contra corrent, però amb plantejaments renovadors i molt necessaris en els temps que corren. Tots els paisatges són importants. Aquest és, segons la meva opinió, el principal missatge del Conveni; per això la política que el tractat recomana no és merament reactiva o protectora d'allò notable; és sobretot proactiva, dirigida a tots els paisatges, als singulars i als banals, als quotidians i als visitats, a la qualitat de l'entorn vital de les persones.

Aquest posicionament davant el paisatge -davant cada paisatge-, ple de reptes teòrics i pràctics, està guiant, a Europa, les polítiques de països, regions i localitats. És la primera conclusió a què s'arriba després de la lectura del llibre Ordenació i gestió del paisatge a Europa, editat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, segona entrega de la col·lecció 'Eines'. L'obra compleix la seva funció d'eina perquè aporta una panoràmica rica i aclaridora d'iniciatives d'acció paisatgística a països europeus que compten ja amb una experiència abans de l'aprovació del Conveni, i en altres, com Catalunya i bona part de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, que han incorporat el paisatge a la seva agenda política després de l'aprovació del Conveni. En tots els casos el Conveni es perfila com un punt de trobada, com una plataforma, com un llenguatge compartit de la renovada política de paisatge. Aquest és un fet positiu, que hauria de destacar, per damunt dels problemes i incerteses que l'aplicació del Conveni suscita.

L'organització del llibre en tres grans blocs - eines d'ordenació i gestió, d'integració, i de concertació d'estratègies sobre paisatge- s'ajusta als instruments creats i desenvolupats per la llei catalana del paisatge. Però, més enllà d'això, l'obra respon amb bon criteri als grans eixos d'una acció paisatgística, pública i privada, destinada a tos els paisatges i a les dimensions plurals del fet paisatgístic: a l'ordenació i gestió del territori amb criteris i objectius de qualitat paisatgística; a la integració de nous usos, infraestructures i elements construïts a la identitat de cada paisatge; i a una forma de govern del territori, basada en la participació i la concertació.

Les opcions polítiques i tècniques per a la formulació de directrius de paisatge, i les escales d'intervenció, varien segons el país o la regió. No obstant això la majoria es vinculen a la gestió del territori i als instruments de planificació territorial, i superen a la pràctica determinats plantejaments legals, com els de la llei italiana de béns culturals i del paisatge, en els quals el tractament d'aquest segueix essent proteccionista i singularista.

L'acció paisatgística es fonamenta a més en una tasca de coneixement i valoració sistemàtica del paisatge, fins ara inexistent. Es tracta d'un assumpte complex i obert, fruit de la concepció integradora de paisatge adoptada, sense metodologia preestablerta, i del compromís d'actuar sobre tot tipus de paisatges. Això no obstant, les experiències recollides al llibre citat sobre atles, catàlegs i inventaris posen de manifest un esforç de convergència, per damunt de divergències disciplinaries, cap al coneixement territorial del caràcter dels paisatges, de la seva identitat, del que els fa diferents, i no millors o pitjors que d'altres. Vetllar per la salut dels paisatges, protegir-los en uns casos, gestionar i integrar nous usos, recuperar i inclús crear-los, implica atendre prioritàriament al caràcter del territori percebut socialment. Junt als atles i catàlegs, les guies de bones pràctiques i de criteris d'integració paisatgística com les elaborades al Regne Unit, a Itàlia o Suïssa, i de manera destacada a Catalunya, incideixen també en el paper central de la noció de caràcter a l'hora de prendre decisions sobre la mitigació d'impactes i la integració d'infraestructures.

Els deus primers anys de vida del Conveni europeu del paisatge i el ric repertori d'experiències, d'èxits i de frustracions que el llibre de l'Observatori recull, remeten a la meva manera de veure l'assumpte de fons, més enllà d'aspectes tècnics i administratius en els quals serà necessari progressar en el futur. Em refereixo al repte de governança que planteja el Conveni entorn a la protecció, a la gestió i a l'ordenació del paisatge. En un context de desregulació generalitzada, de desmobilització social i de deteriorament dels sistemes tradicionals de fer de la democràcia representativa, amb el "mercat com un nou àrbitre del benestar social", el Conveni planteja de forma més o menys explícita noves maneres de conèixer i actuar en l'àmbit de la qualitat de vida de les persones. Junt amb la coordinació i cooperació de les administracions públiques, l'acció paisatgística requereix participació, implicació i concertació com les que promouen les cartes del paisatge a França o Catalunya. Requereix també, a més de procediments i d'instruments reglats, plataformes i xarxes de ciutadans, d'institucions i de tècnics compromesos per damunt de conjuntures polítiques i econòmiques, en un exercici de democràcia deliberativa i de foment de la cultura del territori.

Rafael Mata Olmo Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Madrid

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net