Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

JULIOL-AGOST 09

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 18

L'OBSERVADOR

Foto

Reflexions a l'entorn del paisatge i la conservació de la natura

Miquel Rafa
Director de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya

Tinc a les meves mans el nou volum de la col·lecció "Plecs de Paisatge" amb el títol Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives , editat per l'Observatori del Paisatge amb el suport de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya. En repassar els textos de les ponències realitzades al 2007 en el seminari internacional celebrat a Barcelona, cosa que recomano a tots els lectors del Paisatg-e, em venen al cap una sèrie de reflexions sobre el paper del Paisatge en les polítiques de conservació de la natura i del territori en el moment actual. El sentit principal d'aquests pensaments és entendre i aprofitar millor les virtuts de la perspectiva del món del paisatge, entès com a disciplina i com a política activa de planificació i gestió del territori. Si un té present els diversos exemples actius de conflictes territorials (per entendre'ns: regadius versus Xarxa Natura2000, línies elèctriques de molt alta tensió, parcs eòlics i, de forma general, les grans infraestructures del país), veurem que en el costat dels qui defensen les posicions, diguem-ne genèricament, ecologistes, hi predomina una visió netament conservacionista del territori actual. Un enfocament, sovint tant argumentat i documentat com estàtic, del territori. Uns espais entesos com un conjunt d'ecosistemes valuosos, hàbitats d'espècies amenaçades, corredors ecològics, etc., així com també la presència de paisatges amb una qualitat estètica innegable, encara que no sempre perceptibles de la mateixa forma per tota la ciutadania, com passa amb els secans. En tot cas, uns valors que cal preservar davant unes amenaces en forma de projectes d'infraestructures que se superposen al territori, de vegades de forma lineal (carreteres, xarxes elèctriques...) i de vegades de forma extensiva (el cas dels regadius o dels polígons industrials). Posicionaments defensius i reactius, que propicien l'enfrontament amb altres sectors, els quals d'entrada no tenen perquè ser sempre adversaris. Situacions noves, però enfrontaments i dialèctiques similars a les de fa vint o trenta anys. Ecologia, flora i fauna (ara biodiversitat) versus desenvolupament. Quin és el valor del paisatge davant aquests conflictes? D'entre tots els que se'ns poden ocórrer, jo en destacaria la que per a mi és principal: la virtut del paisatge com a disciplina i enfocament més holístic i l'aspecte de la visió a escala gran. En un primer nivell, això ja es pot traduir en la pròpia disciplina de l'ecologia del paisatge, que proporciona un salt d'escala i facilita la visualització i implementació de projectes de connectivitat ecològica, grans corredors, etc., que són uns dels gran temes actuals (i pendents) de les polítiques conservacionistes. Però n'hi ha un altre, molt més important quan parlem de temes a debatre socialment, que és la facilitat del paisatge per incloure una perspectiva socioecològica. Aspectes no únicament ecològics, naturalístics o físics, sinó també aquells més propers a les persones: la història d'aquell indret, la cultura popular expressada en petites edificacions o infraestructures de pedra seca, l'imaginari col·lectiu del territori, etc. La revalorització del territori, vista des d'aquest prisma, es produeix de forma gairebé espontània i sense discussió. El paisatge permet el diàleg i la reconciliació de sectors enfrontats d'una forma molt més fructífera i ràpida. Miquel Rafa Director de l'Àrea de Territori i Paisatge Obra Social Caixa Catalunya

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net