Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

SETEMBRE-OCTUBRE 08

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 13

L'OBSERVADOR

Foto

Implantació del Conveni europeu del paisatge (CEP). Estat de la qüestió

Gareth Roberts
Director del Landscape Research Group

Tal com segurament ja deuen saber molts dels lectors d'aquest butlletí, la majoria de països europeus ha ratificat el Conveni europeu del paisatge (CEP). Ara, però, cal que ens preguntem com s'està implantant. Aquest darrer any, precisament, he mirat de trobar respostes a aquesta pregunta, un esforç que em va animar a impulsar, el mes de novembre passat , les jornades del Landscape Research Group, a la ciutat de Sheffield. Des d'aleshores, he continuat investigant en la línia de les bones pràctiques a escala europea i he arribat a la conclusió que, col·lectivament, ens hi esforcem molt, però encara podríem fer-ho molt més. Del meu estudi es desprèn que tenim moltes raons per ser optimistes, però també que hi ha motius per preocupar-nos i, tenint en compte que el Conveni es troba ara mateix en plena fase d'implantació, el moment és decisiu. L'anàlisi que m'ha servit per plantejar les conclusions parla dels punts forts, els punts febles, les oportunitats i les amenaces que han d'afrontar en aquests moments el Conveni . Entre els punts forts destaca el fet que la majoria de països s'ha afegit al Conveni i també que hi ha molts ciutadans europeus que defensen apassionadament els seus paisatges i en valoren especialment el caràcter diferencial i la diversitat. Cada cop és més palpable l'interès públic que susciten la protecció, la planificació i la gestió paisatgística i, de mica en mica, es difonen exemples pràctics relacionats amb la implantació del Conveni i amb els avantatges que ofereix. Un altre dels avantatges del CEP és que no és excessivament preceptiu i que s'interessa per tots els paisatges. Pel que fa als punts febles, podríem parlar de les reticències d'alguns països a l'hora de ratificar el Conveni o bé a l'hora d'aplicar estratègies en matèria de paisatge o de posar-ne en pràctica les disposicions. La poca incidència de les recomanacions nascudes de les bones pràctiques en el procés d'implantació o la manca d'indicadors que serveixin com a referència per valorar els resultats també representen un problema. Les xarxes de suport com ara RECEP/ENELC, CivilScape i UniScape es troben encara en fase embrionària i necessiten atraure més membres per arribar a erigir-se en defensors del Conveni. En general, els plans de formació de professionals i de conscienciació de la societat civil sobre els paisatges són bastant fluixos. Una percepció molt estesa és que al Conveni li falta ambició, ja que la implantació no aporta beneficis econòmics, en comparació amb altres programes i iniciatives de la Unió Europea. Un dels problemes del paisatge és que es tracta d'un concepte difús en comparació amb d'altres com la biodiversitat i, per tant, sol quedar arraconat quan és moment de retallar pressupostos. Hi ha oportunitats per canviar les mentalitats, ja que el paisatge cada cop condiciona més l'elaboració de polítiques i la previsió és que els vincles entre la UE i el Consell d'Europa es reforcin encara més en matèria paisatgística. Els programes i les directives de la UE ofereixen recursos que poden contribuir a la materialització dels objectius de qualitat del paisatge. Una de les maneres de reforçar el procés d'implantació és compartir bones pràctiques, crear xarxes de suport i aprendre de l'experiència dels altres. Les amenaces neixen del desconeixement del Conveni, del seu contingut i dels objectius que el motiven. Un dels problemes del CEP és que el paisatge, històricament, s'ha definit d'una manera massa restringida, simplement com "l'entorn rural", una idea segrestada per l'status quo i vinculada a ideals més aviat elitistes. La UE, que té una gran influència sobre els paisatges, però (aparentment), molt poques competències en temes paisatgístics, és en gran part responsable de l'homogeneïtat cada dia més visible dels paisatges europeus. Una gran part dels 868.000 milions d'euros dels pressupostos de la UE per al període 2007-2013 tenen relació amb la planificació, la gestió i la protecció dels nostres paisatges. Paradoxalment, aquest pressupost podria fer molt per millorar-ne la qualitat i la diversitat si finalment s'imposés l'enfocament del CEP. En definitiva, crec que, tot i que hi ha països que avancen força bé i d'altres que amb prou feines s'hi han començat a posar, la implantació del CEP no s'hauria de contemplar com una competició ni com una cursa entre estats membres. A més a més, representa un repte col·lectiu que ens ha de permetre millorar la qualitat dels nostres paisatges per tal que cada dia responguin més a les nostres aspiracions de gaudir de llocs més agradables, atractius i productius per viure-hi i per treballar-hi. L'objectiu ha de ser treballar junts, compartir experiències i bones pràctiques i recordar que es tracta d'un repte continuat i que no hi ha cap línia de meta a l'horitzó. Gareth Roberts és director del Landscape Research Group del Regne Unit i membre de la institució International Centre for Protected Landscapes.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net