Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

JULIOL-AGOST 08

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 12

L'OBSERVADOR

Foto

La verdor és paisatge

Biel Mesquida
Escriptor i periodista, guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2005 de la Generalitat de Catalunya

Feia dies que aquella curiositat em rondava per tot el cos, emperò les feines obligatòries em tapaven sense deixar-me ni un segon, i, per afegitó, la vida domèstica, que sempre m'ha produït al·lèrgia, m'ofegava. Feia dies que volia tocar els llibres, totes les coses que m'havia deixat la tia Diana, que romanien silenciosos, a l'expectativa, dins la seva biblioteca, aquella sala quadrangular amb pintures pompeianes de fulles d'arbres apagades als murs, que s'obria sobre una terrassa volant dins el jardí del casal dels avis. Va ser una narració de l'escriptor Danilo Kis, oberta en un faristol que hi havia sobre la taula de cirerer on ella escrivia, el que em desencadenà la recerca. "Honras fúnebres" era el títol del conte, que pertanyia al llibre Enciclopedia de los muertos, una traducció bellíssima a l'espanyol de Nevenka Vasiljevic, publicada per El Acantilado el passat maig de 2008, quinze dies abans de la mort de la tia Diana. Tot eren mots de morts que esclataven de vida. Tot era la defensa de la singularitat magnífica i terrible que cada ésser és únic en el món: tot ésser, des del més insignificant a l'inflat de significacions. Com les frases subratllades per ella, petites anotacions manuscrites i lleugeres amb llapis: tot era epifania, teixit meristemàtic de creixement en estat pur, saba que venia d'arrels fondes situades davall la roca, pels territoris humits i foscos on creixen les estalactites. Amb aquestes traces fou com vaig descobrir el que quedava d'un antic herbari que la jove Diana havia fet quan començà a plantejar-se escriure la Guia dels arbres d'un jardí, que no va acabar mai. Allà, dins les meves mans, tenia el tresor fet de lava fervorosa de tota una existència. Tot eren fragments i notes d'un patchwork en què les lletres es mesclaven amb els tronquets i les fulles seques de les espècies i varietats que en aquell mateix moment tenia davant els ulls sota la calorada blanca de l'horabaixa estiuenca i xafogosa. La lletra dianesca era estricta i vivificadora: "Tenc tots els arbres dins mi com una forma de resurrecció. Tot aquest manyoc de lletra seca entremesclada amb cèl·lules vegetals seques també, tan bé, és una declaració vital d'una força tan potent com la que fa pujar la saba pels conductes liberollenyosos des de les arrels fins a les capçades. Sé redebé que si mires una cosa molt de temps i amb la concentració encesa, la cosa perdrà tota significació o obrirà un mirador nou i encegador sobre la condició humana. Aquesta experiència fins a límits de fondària que no podré descriure mai m'ha succeït amb la contemplació dels arbres." Les notes són curtes i enrevessades. De vegades hi trob una paraula en majúscula: PAISATGE o ÚNIC o MEU o ARBRES o JARDÍ. Les combín amb els textos i entenc aquella solitària i consoladora recerca de la bellesa vegetal, terral, de l'agre de la terra i del cel i del mar. "Els ailants són els invasors i els amics més fidels: fulles compostes amb olor de verrim quan us toquen que sortiu arreu i formau el caminal d'arribada. Les troanes florides d'aquest groc blanquinós em semblen un dia de festa grossa. Cal arrodonir les que defensen els camins de passeig cap al sementer. Els arbres de l'amor, quina escandalosa crida fan aquelles flors d'un lila esclatant! M'agraden aquelles fulles que fan, en forma de copinya. I aquelles bajoques, totes plenes de llavors! Els pins pinyoners del bosquet són més vells que l'àvia, que va morir quan jo tenia dos anys. Els sembraren ella i les seves dues germanes. I, sobretot, els jardiners!" Així esmenta fins a trenta-set espècies de verdolaga arbrera, la tia Diana, la que creia al peu de la lletra que tota verdor és paisatge. Telloc, juny, 2008

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net