Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

MARç-ABRIL 08

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 10

L'OBSERVADOR

Foto

Imagineu...

Bas Pedroli
Secretari de Civilscape

És com si un vel de boirina dissolgués els prats gebrats de color blanc, amples i plans. El sol, inesperadament vigorós, il·lumina intensament, tot allò que és blanc. A mitja distància, una colla de gavines m'ofereix per uns instants l'espectacle d'un vol resplendent, i aleshores desapareix sense més ni més. A l'horitzó, albiro unes quantes façanes blanques entremig d'arbres. Al costat, hi ha grups aïllats de verns, amb els peus enfonsats en la boirina i les siluetes negres de les branques irregulars, sobre el cel gris clar. Com pintades per Rembrandt, les portelles de fusta sobre petites preses travessen rases, i es perden de vista a l'horitzó. Un paisatge de grisos, en repòs, tot esperant els colors de la primavera. Tot d'una, m'adono que el revisor em demana el bitllet. El meu idil·li, pertorbat. No sembla que ningú més en tot el tren s'hagi adonat de l'escena. Em fa una mica de vergonya guardar-me la imatge per a mi. Al cap d'unes setmanes, ressegueixo a peu el mateix paisatge pla, al llarg del petit riu Angstel, no gaire lluny d'Amsterdam. Des del tren es veia diferent. Se n'ha esfumat el que tenia de pintoresc, com quan una foto d'un fullet de viatges, en arribar, t'insinua discretament, que t'han enredat. Ja no hi ha gebre blanc, sinó la clàssica verdor dels prats fangosos, amb alguna margarida hivernal o alguna ovella indiferent. Les pastures -escarpades i amb matolls en alguns indrets, aparentment sota la tutela de la natura- es troben just darrere les cases que donen al riu serpentejant; unes cases amb noms d'antigues mansions. Una vella bugaderia dóna fe que, aquí, l'aigua era prou neta per rentar-hi la roba dels residents benestants d'aquestes llars, que actuen, alhora, de nítida frontera amb la ciutat veïna. Una mica més avall de la carretera, distingeixo una façana blanca entremig d'arbres. Dues imatges que s'alternen l'una amb l'altra. Aquests dos paisatges -el que vaig veure des del tren i el que ara recorro- són el mateix? Expressen coses diferents. Una percepció de postal versus una percepció de participant. Avui dia, és la percepció de postal -o diguem-ne potser percepció rodada- allò que determina en bona mesura la nostra relació amb el paisatge. Anhelem vacances en paisatges remots, sense assumir cap responsabilitat dels paisatges on passem les vacances. Ni tan sols ens responsabilitzem dels paisatges on vivim, potser amb l'excepció del jardí de casa nostra. Si comprenc el paisatge, si el llegeixo amb cura, me'n sento partícep, fet que em proporciona alhora una sensació de pertinença i, en conseqüència, m'inspira a l'acció. Aquesta és exactament la forma en què les organitzacions no governamentals (ONG) es dediquen a observar el paisatge, abans d'emprendre l'acció. Arreu d'Europa, s'estan portant a terme iniciatives a petita escala perquè els ciutadans puguin tenir un paper en el si del paisatge, per permetre'ls gestionar i planificar els seus propis paisatges, a fi de contrarestar el deteriorament i l'impacte negatiu de l'economia global. El Conveni de Florència (el Conveni Europeu del Paisatge) constitueix un marc apropiat per a aquesta mena d'accions. Ara, aquestes iniciatives independents s'apleguen en una xarxa europea d'ONGs per al Conveni europeu del paisatge: la xarxa CIVILSCAPE (vegeu www.civilscape.org). Bas Pedroli Expert en paisatge d'Alterra Wageningen UR, Països Baixos; secretari de Civilscape; secretari general de Landscape Europe, Xarxa d'Experts en Paisatge; president de PETRARCA, Acadèmia Europea per a la Cultura del Paisatge.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net