Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

GENER-FEBRER 08

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 9

L'OBSERVADOR

Foto

Paisatges imaginaris

Mikael Jakob
Professor d'arquitectura del paisatge a l'Ecole d'Ingénieurs de Lullier i professor adjunt d'història i teoria de l'arquitectura del paisatge a la Universitat de Ginebra i a l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne.

"Si les melodies escoltades són dolces Més ho són les no escoltades; Soneu, doncs, dolces caramelles, No per als sentits, sinó més exquisides, Toqueu per a l'esperit cançons silencioses" (Keats, Oda a una urna grega) Es defineix com a imaginari allò que no existeix o que es troba en la imaginació, sense cap realitat. Aplicat al paisatge, però, el concepte de paisatge imaginari pot tenir dos sentits molt diferents: primer, un de radical, intern i oníric, en el sentit d'un fenomen que només existeix gràcies a la imaginació (el significat tan ben expressat pel mot alemany Einbildungskraft, la força o el poder per portar o concentrar la imatge a l'interior), sense cap intervenció del món exterior; i segon, un altre, també molt interessant, que fet i fet afecta només el paisatge, que és aquell que -com a fenomen- només existeix dins la consciència d'algú. Qualsevol paisatge viscut seria des d'aquest moment només imaginari: per tal que la naturalesa es converteixi en paisatge, aquesta ha de ser imaginada, ha de ser transformada en imatge. Aquestes dues possibilitats, l'autoficció quimèrica o visionària per una banda i la forja de la imatge d'allò real per una altra, s'exposen, cadascuna d'elles, al problema de la traducció d'allò que no es fa o d'allò que només té lloc a l'interior. El poeta romàntic Coleridge va expressar en els seus famosos Notebooks la dificultat de trobar correspondències lingüístiques per a allò que ell capta, momentàniament i miraculosament, en la seva imaginació: "El cap de Glen Nevish, que senzill per a un pintor / i quantes paraules i amb quantes dificultats, i quines confuses similituds i quins lents i pesats circumloquis he de fer servir -per tal que aquells que coneixen el lloc el puguin si més no reconèixer en la meva descripció." (Nota 1489). Parlant de pintura, ja fa molt temps que utilitzem la paraula paisatges imaginaris o fantàstics. Joachim Patinir, "el bon pintor de paisatges", segons paraules de Dürer, mostra en els seus Weltlandschaften (paisatges del món) un panorama exuberant i inversemblant en el qual allò fantàstic és present en les seves formes més diverses. La sorprenent extensió dels enormes decorats paisatgistes es converteix, en la seva obra, en l'escenari d'un conjunt pictòric tan difícil de desxifrar com les visions espectaculars d'un Bosch o d'un François de Nomé. Després d'ell, l'atribut "imaginari" s'aplica també perfectament a Francesco Guardi o a Gaston Redon, o bé, en el segle XX, a Salvador Dalí. Ara bé, el caràcter fantàstic, fictici i impossible d'aquests paisatges no ens ha de fer oblidar el seu aspecte completament construït i simulat; allò imaginari, a priori un símbol de llibertat total de l'esperit, s'inscriu a través del temps dins una sintaxi apressant i altament retòrica. Una altra tradició, encara més interessant respecte de les seves implicacions epistemològiques i estètiques, centra el seu punt focal en els famosos paisatges compostos a partir de les "taques" inventades per Alexander Cozens. Segons aquest pintor i teòric anglès, la imaginació funciona com el pas obligatori que porta d'allò real a la representació postmimètica. Ell treballa "amb la mà més ràpida per crear tota la varietat possible de pinzellades sobre el paper, limitant la disposició del conjunt al tema general que es té en la ment". En l'obra de Cozens, les coses s'inverteixen totalment: el paisatge imaginari és l'únic paisatge real, mentre que els de la tradició acadèmica apareixen com ficcions. Michael Jakob és professor d'arquitectura del paisatge a l'Ecole d'Ingénieurs de Lullier i professor adjunt d'història i teoria de l'arquitectura del paisatge a la Universitat de Ginebra i a l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Dirigeix la col·lecció "Paysages" (Infolio) i "Di monte in monte" (Verbania). Acaba de publicar Paysage et temps (Infolio, 2007).

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net