Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

NOVEMBRE-DESEMBRE 07

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 8

L'OBSERVADOR

Foto

El paisatge i els seus indicadors

Jean-François Seguin
Cap de l'Oficina de Paisatge del Ministeri d'Ecologia i Desenvolupament Sostenible (França)

Segons un informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (2005) sobre la integració de l'entorn en la política agrícola de la UE, "el Conveni europeu del paisatge no defineix cap objectiu ni conté instruments ben definits per imposar-ne el respecte". Jo no comparteixo aquesta afirmació, ni molt menys, però sí que ens recorda que avui dia tota política ha de definir els seus objectius i els indicadors de la seva eficàcia. En conseqüència, si no definim els indicadors de les nostres polítiques de paisatge, ens caldrà, sense cap mena de dubte, emprar els definits per altres. Tanmateix, els indicadors europeus de paisatge que hi ha avui dia (en especial els de l'OCDE i IRENA) es refereixen només al paisatge rural i se cenyeixen a les característiques biofísiques de les terres agrícoles i als fluxos econòmics relacionats amb els encants rurals. Aquests dos tipus d'indicadors, quantitatius per sobre de tot, semblen força simplistes, sobretot a ulls dels signants del Conveni europeu del paisatge.

Cal idear i adoptar indicadors que responguin als nostres anhels envers el paisatge. Han de correspondre a les definicions de paisatge i objectius de qualitat paisatgística. Aquests indicadors, qualitatius en bona mesura, han de reflectir el "prisma del paisatge", és a dir, articular en conjunt les formes del territori, les percepcions -culturals i socials- i les dinàmiques d'evolució. No és senzill; i és que, parlant amb propietat, no hi ha un estat de referència del paisatge, i les tres cares del prisma són contínuament evolutives. Vet aquí el primer repte: imaginar indicadors que no es basin en un "estat zero", sinó en processos indefinits, i que tinguin més a veure amb l'evolució que amb l'estat dels paisatges.

El segon repte és que, més enllà de les formes i els fluxos, el benestar individual i social, les aspiracions dels pobles, han de ser el fil conductor de les polítiques del paisatge. Cal que aquestes percepcions socials i culturals siguin l'essència dels indicadors. A França, estem preparant, des del 2003, l'adopció d'indicadors socials d'evolució dels paisatges. Som conscients que no és gens fàcil, i menys si volem que siguin fàcilment mesurables, econòmicament assequibles i científicament fonamentats i interpretables.

El tercer repte rau en el fet que l'evolució dels paisatges té lloc, en essència, sota la influència de mil i una polítiques no paisatgístiques. Una política del paisatge està integrada -és a dir, composta- primerament per principis generals, estratègies i orientacions. No es tracta, per tant, d'un pla d'acció sectorial. Des d'aquesta òptica (la del Conveni europeu del paisatge), una política del paisatge pot assimilar-se a una exigència de qualitat aplicada a l'ordenació del territori. En aquest sentit -i això no és poca cosa- el mateix paisatge és un indicador de la qualitat de vida dels europeus.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net