Paisatg-e / Paisaj-e / Landscap-e / Paysag-e

OCTUBRE-DESEMBRE 15

BUTLLETÍ TRIMESTRAL DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE - 47

L'OBSERVADOR

Foto

El Conveni Europeu del Paisatge va cap a l'est, més enllà d'Europa

Artemis Yiordamli
directora de la Fundació Laona i coordinadora del projecte Medscapes

El 1949 George Orwell va publicar el seu llibre futurista 1984 [1] on va preveure que l'elit de la humanitat governaria el món amb equips de treballadors submisos. Sostenia que si vols que una societat deixi de pensar d'una certa manera, s'ha de treure la paraula que descriu un concepte concret del llenguatge.

I què té a veure —es preguntarà el lector— aquest preàmbul amb el Conveni Europeu del Paisatge? Tot i que no és immediatament obvi, té molt a veure amb la paraula paisatge que segueix sent una "paraula nova". Nova en el sentit que s'ha introduït a moltes de les llengües europees en els segles més recents; nova pel fet que el seu significat segueix canviant; [3] i nova perquè encara no existeix en algunes de les llengües no europees! En àrab, per exemple, no hi ha cap paraula que equivalgui a "paisatge".

Aquest és un dels fets interessants que van sortir a la llum com a resultat d'un projecte de dos anys, el Medscapes (realitzat entre el 2013 i el 2015). Medscapes va ser fundat per l'IEVA, Instrument Europeu de Veïnatge i Associació i hi participen dos estats europeus (Xipre i Grècia) i dos que no ho són (Jordània i Líban). Cada país hi participa amb dos socis, una institució acadèmica i una ONG. L'objectiu del projecte consisteix a desenvolupar una metodologia comuna per identificar i avaluar el caràcter del paisatge als països que envolten el Mediterrani oriental, i demostrar que l'avaluació del caràcter del paisatge podria ser l'eina adequada per a una conservació efectiva del patrimoni natural d'aquesta regió.

Atès que els processos naturals quotidians, com ara l'escassetat de pluges, han portat a desenvolupar iniciatives similars en l'agricultura (per exemple, la viticultura i el cultiu de l'olivera), i que la successió de civilitzacions [4] que van influenciar tots quatre països va reforçar unes tradicions culturals comunes, els socis del projecte van estudiar si les característiques que comparteixen podrien dur a un enfocament comú a l'hora d'avaluar el seu paisatge. 

El Conveni europeu del paisatge va demostrar ser un bon punt de partida, concretament pel que fa a la idea que tots els paisatges són importants (no només aquells d'una bellesa excepcional); que és la pròpia societat qui pot identificar què és important en el paisatge; i, principalment, que els països haurien d'identificar i avaluar tots els paisatges dels seus territoris i adoptar mesures per tal que es tingui en compte a l'hora de prendre decisions. Atès que el Conveni no dóna directrius, l'avaluació es va deixar en mans dels acadèmics, de les autoritats competents. Es va demostrar que era essencial reconèixer que els paisatges no es distingeixen entre ells per les seves característiques particulars (per exemple, per un castell sobre un turó o un llac), sinó per patrons repetits que els diferencien d'altres patrons d'un altre paisatge.[5]

Les autoritats nacionals responsables de millorar el coneixement del paisatge dels quatre països del Medscapes es van implicar des de l'inici en el projecte. Els seus representants van participar en reunions, grups de treball i discussions sobre com s'utilitzarien els resultats d'aquest projecte. A Xipre es va oferir formació en valoració del caràcter del paisatge perquè la Fundació Laona (en cooperació amb la Universitat de Reading del Regne Unit) ja havia completat un esborrany de mapa paisatgístic de tota l'illa (9.251 km2) a escala 1:250.000.

Els passos més importants del projecte Medscapes han estat: la formació d'un equip de treball; el desenvolupament de la metodologia del projecte; la producció, guiada per la Universitat Oberta de Xipre, de mapes paisatgístics amb una nomenclatura consensuada; i la identificació, duta a terme per la Universitat Americana de Beirut  (AUB, per les seves sigles en anglès) d'amenaces del paisatge i dels ecosistemes que sustenten. Això s'ha desenvolupat perquè s'inclogui dins d'un programa de postgrau en Ciències de la Terra, preparat per la Universitat Germano-Jordana, per crear un grup de futurs investigadors i/o acadèmics familiaritzats amb el concepte de paisatge i tot el que implica. La seva tasca es veurà reforçada pel manual de bones pràctiques que l'ONG grega Med-INA està desenvolupant. A més, inspirat per la feina de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, el projecte vol crear un Observatori del Paisatge del Mediterrani Oriental en base a l'AUB del Líban, la qual cosa suposarà el primer pas perquè s'estableixin observatoris nacionals o regionals.

La Universitat de l'Egeu va muntar a la seva seu principal, a la ciutat de Mitilene (illa de Lesbos), un curs d'estiu del 5 al 12 de setembre del 2015 per provar el material docent que ha resultat del projecte. Mentrestant, la Reial Societat per a la Conservació de la Natura a Jordània ha treballat per identificar el valor afegit d'aquest projecte (referit, d'altra manera, com a "capitalització"). Ha prioritzat participar en congressos internacionals i crear publicacions, tot considerant futurs projectes compartits i encoratjant accions concretes a cada país. Una àrea que no s'ha examinat encara, però que pot sorgir en el congrés final del projecte, és la dels "paisatges de guerra". Tots quatre països han vist les seves fronteres amenaçades en els darrers 50 anys. A Xipre i al Líban es perceben signes d'abandonament a causa de la devastació militar, o paisatges abandonats per l'home després que s'hagin infestat de mines. Algunes d'aquestes àrees ara s'han convertit en paradisos de la biodiversitat [7], i proven que la Natura té la seva pròpia manera de curar-se.

Per a més informació sobre el projecte contacteu amb communication@laona.org

------------------------------------- 

Referències

  1. Orwell, George. Nineteen Eighty four; Secker i Warburg, 1949.
  2. Jianping Zhou, Virginia Rutledge, Wouter Bossu, Marc Dobler, Nadege Jassaud i Michael Moore. Bail-out to Bail-in: Mandatory Debt Restructuring of Systemic Financial Institutions; 24 d'abril del 2012.
  3. Wood, R. i Handley, J. Landscape dynamics and the management of change; 2001. (Investigació sobre el paisatge)
  4. Paul Hamlyn. Larousse Encyclopedia of Ancient and Medieval History; 1996.
  5. Steven Warnock i Geoffrey Griffiths. Cyprus Landscape Mapping Project, setembre del 2008.
  6. Kilani, Hala, Assaad Serhal, Othman Llewlyn, Al-Hima. A way of life, IUCN West Asia regional Office, Amman Jordan – SPNL Beirut, Líban, 2007.
  7. Per exemple, la Línia Verda, la terra de ningú que ha separat el nord i el sud de Xipre des del 1974, on ara la natura és exuberant i on han tornat moltes espècies poc comunes.

Observatori del PaisatgeNota: Aquest butlletí és una iniciativa de l'Observatori del Paisatge. Si desitgeu subscrivir-vos-hi i rebre'l per correu electrònic premeu aquí.

© 2019 Observatori del Paisatge / Hospici, 8 - 17800 OLOT - Tel: +34 972 27 35 64
http://www.catpaisatge.net / observatori@catpaisatge.net